Mostra la font per a Bertalanffy, Ludwig von

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Ludwig von
|Cognom=Bertalanffy
}}
Biòleg i filòsof austríac. Va néixer a Atzgersdorf, prop de Viena. Després d'acabar els seus estudis, i fins a 1948, va ser professor de biologia, de la qual va ser un dels més importants teòrics, a la universitat de Viena. Ja a partir de 1920 va destacar també pels seus estudis epistemològics. En 1949 se'n va anar al Canadà i va residir algun temps als Estats Units. Va estudiar en el context del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]], però es va oposar sempre a les concepcions [[reduccionisme|reduccionistes]], [[mecanicisme|mecanicistes]] i [[positivisme|positivistes]]. Per això, tant en contra del mecanicisme com en contra del [[vitalisme|vitalisme]], va elaborar la seva teoria «[[organicisme|organísmica]]» per a explicar els fenòmens vitals. Per Bertalanffy tot organisme constitueix un «tot obert» que és un «[[sistema|sistema]] que intercanvia matèria amb el mitjà circumdant, que exhibeix importació i exportació, constitució i degradació dels seus components materials».

En aquesta concepció organísmica, que estarà a la base de la seva posterior teoria general dels sistemes, el mateix Bertalanffy reconeix la influència d'autors com [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]], [[Autor:Vico, Giambattista|Vico]], [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]], [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], [[Autor:Marx, Karl|Marx]], [[Autor:Oswald Spengler|Spengler]] i [[Autor:Hartmann, Nicolai|Nicolai Hartmann]]. A diferència dels sistemes mecànics, essencialment tancats, que només necessiten el mitjà l'energia per a funcionar, un organisme viu és un «sistema» físic-químic obert amb identitat pròpia, caracteritzat per la seva ''equifinalitat ''(capacitat d'arribar a un mateix estat a través de camins diferents), que és un cas particular de la propietat d{{'}}''equipotencialitat'' dels sistemes oberts. Una altra característica essencial dels sistemes vius és la seva capacitat espontània d'acte-organització.

[[Image:bertalanffy2.jpg|thumb]]
El conjunt de les seves obres sobre l'estudi de'' sistemes oberts en física i biologia'', va donar origen a un conjunt d'idees interdisciplinària denominat «[[teoria general dels sistemes|Teoria general dels sistemes]]». Aquesta teoria, apareguda uns deu anys abans que la [[cibernètica|cibernètica]] i que la teoria de la informació, entronca amb alguns aspectes d'aquestes i d'altres teories «sistémicas». Però Bertalanffy considera que molts d'aquests enfocaments són encara deutors dels paradigmes mecanicistes i reduccionistes de tipus positivista, mentre que el seu enfocament, de base organísmica, tendeix més cap a concepcions de tipus [[emergentisme|emergentista]] i s'orienta en el sentit d'aconseguir una nova base, diferent de la formulada per [[Autor:Carnap, Rudolf|Carnap]] i els filòsofs del Cercle de Viena, per a la unificació de la ciència ([[Recurs:Bertalanffy i la unitat de la ciència|veg. text]]), obstinació en el qual va ser seguit també per altres filòsofs de la ciència, com [[Autor:Hempel, Carl Gustav|Hempel]].

En l'actualitat, l'enfocament de Bertalanffy és seguit per diversos autors (especialment, per Erwin Laszlo) i entronca directament amb els estudis en noves disciplines com la [[caos, teoria del|física del caos]], o l'estudi dels sistemes allunyats de l'equilibri de [[Autor:Prigogine, Ilya|Ilya Prigogine]].

La seva obra més coneguda és ''Teoria general dels sistemes. Bases, desenvolupaments i aplicacions,'' publicada en 1968. (Existeix traducció castellana en FCE, Madrid 1976), que és una obra en la qual recull diverses conferències, assajos i articles escrits a partir de 1940. Altres obres destacables són: ''Nicolau de Cusa'' (1928); ''Biologia teòrica, ''2 vols. (1932); ''Els problemes de la vida ''(1949); ''Teoria general dels sistemes: un nou enfocament cap a la unitat de la ciència, ''escrita juntament amb C.G. Hempel, R.I. Bass i H. Jonas (1951); ''Models teòrics en biologia i psicologia ''(1952); ''El problema ment-cos. Un nou enfocament ''(1964) i ''Robots, home i pensament'' (1967).

(Veg. [[teoria general dels sistemes|teoria general dels sistemes]]).
{{ImatgePrincipal
|Imatge=Bertalanffy.jpg
}}
{{So
|So=Bertalan.ogg
}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1901/09/19
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Viena
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1972/06/12
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Buffalo
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Viena
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Canadà
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Estats Units
|Incert=No
}}

{{InfoWiki}}