Bernardo de Claraval, sant

Monjo cisterciense del monestir de Cîteaux (en llatí Cistercium, d'on «cistercienses»), i fundador del monestir de Clairvaux (Claraval); nascut a Fontaine-lès-Dijon, França. Després d'ingressar en el monestir del císter fundat per sant Roberto en Cîteaux, es va constituir en ànima de la reforma benedictina, en la branca cisterciense, que impulsava, enfront dels monjos cluniacenses, una vida de major ascetisme i rigor monàstic. Va ser teòleg i místic i, no obstant això, home d'una enorme activitat i una notable influència al món cristià i un dels millors escriptors medievals. Representa el corrent mística especulativa medieval, que culmina amb els anomenats Victorinos, oposant-se a les especulacions que creia excessives dels dialèctics del s. XII, encapçalats sobretot per Abelard i Gilberto de la Porrée; desconfiava de la raó per creure que la fe cal expressar-la amb l'experiència interiorment viscuda. En les seves diverses obres ascéticas i místiques -De gratia et allibero arbitri, De diligendo Deo, Sermons in Cantica Canticorum-, destaca la reflexió especulativa sobre les seves experiències místiques.