Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Berlin, Isaiah»

De Wikisofia

m (bot: - morir al novembre + morir el novembre)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 6: Línia 6:
 
Filòsof britànic, nascut a Riga, Lituània, en 1909. En 1920 va emigrar a Anglaterra, va estudiar a Oxford i entre 1945 i 1946 va ser secretari d'ambaixada a Washington i Moscou. Va ensenyar després a Oxford, Londres, Cambridge (Massachusetts), Nova York i moltes altres universitats americanes. Va morir el novembre de 1997. Va prendre conscientment una actitud filosòfica diferent de la [[filosofia analítica|filosofia analítica]], que es cultivava a Oxford, i va centrar la seva activitat en el camp de la història de les idees.  
 
Filòsof britànic, nascut a Riga, Lituània, en 1909. En 1920 va emigrar a Anglaterra, va estudiar a Oxford i entre 1945 i 1946 va ser secretari d'ambaixada a Washington i Moscou. Va ensenyar després a Oxford, Londres, Cambridge (Massachusetts), Nova York i moltes altres universitats americanes. Va morir el novembre de 1997. Va prendre conscientment una actitud filosòfica diferent de la [[filosofia analítica|filosofia analítica]], que es cultivava a Oxford, i va centrar la seva activitat en el camp de la història de les idees.  
  
Distingeix entre [[concepció del món|visionis del món]] ''[[Monisme|monistes]]'' i ''[[Pluralisme|pluralistes]]''. Aquelles imposen un principi d'uniformitat i [[racionalitat|racionalitat]] en tots els ordres, històric, ètic, polític i social; monistes han estat, en diverses formes, de Plató a Hegel i fins al marxisme, la concepció del món habitual a Europa. Les segones suposen una manera de veure el món amb totes les seves divergències irreductibles, que defugen ser reduïdes a [[sistema|sistema]]. Malgrat qualsevol problema, la civilització ha de ser plural i pluralista, i la divergència de valors no és més que riquesa.
+
Distingeix entre [[concepció del món|visions del món]] ''[[Monisme|monistes]]'' i ''[[Pluralisme|pluralistes]]''. Aquelles imposen un principi d'uniformitat i [[racionalitat|racionalitat]] en tots els ordres, històric, ètic, polític i social; monistes han estat, en diverses formes, de Plató a Hegel i fins al marxisme, la concepció del món habitual a Europa. Les segones suposen una manera de veure el món amb totes les seves divergències irreductibles, que defugen ser reduïdes a [[sistema|sistema]]. Malgrat qualsevol problema, la civilització ha de ser plural i pluralista, i la divergència de valors no és més que riquesa.
  
 
[[File:berlin4.gif|thumb]]
 
[[File:berlin4.gif|thumb]]
En'' Dos conceptes de llibertat'' (1969) distingeix dos sentits de la llibertat, el «negatiu» i el «positiu», que s'han fet famosos. Al primer es recorre quan es parla de la ''llibertat de'' allò que constreny, i suposa entendre la [[llibertat|llibertat]] com a absència de coacció. Es recorre al segon quan, suposada la llibertat de coacció, es parla a més de la ''llibertat per a'' aconseguir els propis objectius, entenent llavors la llibertat com a domini d'un mateix. En aquest últim aspecte, no és lliure aquell que no domina els seus impulsos irracionals. Berlin associa aquesta llibertat «racional» amb la visió monista del món, i la considera totalitària, perquè la racionalitat exigeix submissió a les finalitats col·lectives, i l'absència de coacció amb la concepció pluralista, perquè coincideix amb els [[dret|drets]] i els [[valor|valors]] socials reals.
+
En'' Dos conceptes de llibertat'' (1969) distingeix dos sentits de la llibertat, el «negatiu» i el «positiu», que s'han fet famosos. Al primer es recorre quan es parla de la ''llibertat de'' allò que constreny, i suposa entendre la [[llibertat|llibertat]] com a absència de coacció. Es recorre al segon quan, suposada la llibertat de coacció, es parla a més de la ''llibertat per a'' aconseguir els objectius propis, entenent llavors la llibertat com a domini d'un mateix. En aquest últim aspecte, no és lliure aquell que no domina els seus impulsos irracionals. Berlin associa aquesta llibertat «racional» amb la visió [[Monisme|monista]] del món, i la considera totalitària, perquè la racionalitat exigeix submissió a les finalitats col·lectives, i l'absència de coacció amb la concepció pluralista, perquè coincideix amb els [[dret|drets]] i els [[valor|valors]] socials reals.
 +
 
 +
[[Recurs:Text-Berlin-llibertat|'''Vegeu text d'I. Berlin sobre la llibertat''']]
 +
 
 +
----
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=berlin3.gif
 
|Imatge=berlin3.gif

Revisió de 23:02, 22 juny 2021

Berlin3.gif

Avís: El títol a mostrar «Isaiah Berlin» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Berlin, Isaiah».

Filòsof britànic, nascut a Riga, Lituània, en 1909. En 1920 va emigrar a Anglaterra, va estudiar a Oxford i entre 1945 i 1946 va ser secretari d'ambaixada a Washington i Moscou. Va ensenyar després a Oxford, Londres, Cambridge (Massachusetts), Nova York i moltes altres universitats americanes. Va morir el novembre de 1997. Va prendre conscientment una actitud filosòfica diferent de la filosofia analítica, que es cultivava a Oxford, i va centrar la seva activitat en el camp de la història de les idees.

Distingeix entre visions del món monistes i pluralistes. Aquelles imposen un principi d'uniformitat i racionalitat en tots els ordres, històric, ètic, polític i social; monistes han estat, en diverses formes, de Plató a Hegel i fins al marxisme, la concepció del món habitual a Europa. Les segones suposen una manera de veure el món amb totes les seves divergències irreductibles, que defugen ser reduïdes a sistema. Malgrat qualsevol problema, la civilització ha de ser plural i pluralista, i la divergència de valors no és més que riquesa.

Berlin4.gif

En Dos conceptes de llibertat (1969) distingeix dos sentits de la llibertat, el «negatiu» i el «positiu», que s'han fet famosos. Al primer es recorre quan es parla de la llibertat de allò que constreny, i suposa entendre la llibertat com a absència de coacció. Es recorre al segon quan, suposada la llibertat de coacció, es parla a més de la llibertat per a aconseguir els objectius propis, entenent llavors la llibertat com a domini d'un mateix. En aquest últim aspecte, no és lliure aquell que no domina els seus impulsos irracionals. Berlin associa aquesta llibertat «racional» amb la visió monista del món, i la considera totalitària, perquè la racionalitat exigeix submissió a les finalitats col·lectives, i l'absència de coacció amb la concepció pluralista, perquè coincideix amb els drets i els valors socials reals.

Vegeu text d'I. Berlin sobre la llibertat