Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Bauer, Bruno»

De Wikisofia

m (bot: - Bruno» -deia-, + Bruno» –deia–,)
m (bot: - de la «esquerra + de l'«esquerra)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Bauer
 
|Cognom=Bauer
 
}}
 
}}
Teòleg, exégeta i historiador alemany. Va néixer a Eisenberg i va estudiar teologia a Berlín, en l'època florent de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. Seguidor primer de la «[[dreta i esquerra hegeliana|dreta hegeliana]]», va passar després a formar part de la «esquerra hegeliana», juntament amb Rugeix, [[Autor:Feuerbach, Ludwig|Feuerbach]] i [[Autor:Marx, Karl|Marx]]. L'aparició d'una ''Vida'' ''de Jesús'' (1835), publicada per David Friedrich Strauss, qui aplica als relats evangèlics la noció de [[mite|mite]] i explica la figura de Jesús mitjançant principis de la [[dialèctica|dialèctica]] hegeliana, és l'ocasió que va voler aprofitar per centrar-se en la crítica dels evangelis i, amb ella, de la [[religió, filosofia de la|religió]] en general, crítica que aviat va estendre tant a les idees burgeses en general com a les noves idees revolucionàries. Marx va criticar, al seu torn, les crítiques de Bauer, de «sant Bruno» –deia–, com fetes des d'un punt de vista idealista i espiritualista, en ''La qüestió jueva'' (1844) i, sobretot, en'' La Sagrada Família'' ''o crítica de la Crítica crítica: contra Bruno Bauer i companyia'' (1845),on´va posar en relleu que el problema fonamental era, en realitat social, no religiós. Bauer va sostenir, en ''La trompeta del judici universal contra Hegel'','' ateu i anticrist ''(1841), la tesi que la filosofia de Hegel era un [[ateisme|ateisme]] larvado.
+
Teòleg, exégeta i historiador alemany. Va néixer a Eisenberg i va estudiar teologia a Berlín, en l'època florent de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. Seguidor primer de la «[[dreta i esquerra hegeliana|dreta hegeliana]]», va passar després a formar part de l'«esquerra hegeliana», juntament amb Rugeix, [[Autor:Feuerbach, Ludwig|Feuerbach]] i [[Autor:Marx, Karl|Marx]]. L'aparició d'una ''Vida'' ''de Jesús'' (1835), publicada per David Friedrich Strauss, qui aplica als relats evangèlics la noció de [[mite|mite]] i explica la figura de Jesús mitjançant principis de la [[dialèctica|dialèctica]] hegeliana, és l'ocasió que va voler aprofitar per a centrar-se en la crítica dels evangelis i, amb ella, de la [[religió, filosofia de la|religió]] en general, crítica que aviat va estendre tant a les idees burgeses en general com a les noves idees revolucionàries. Marx va criticar, al seu torn, les crítiques de Bauer, de «sant Bruno» –deia–, com fetes des d'un punt de vista idealista i espiritualista, en ''La qüestió jueva'' (1844) i, sobretot, en'' La Sagrada Família'' ''o crítica de la Crítica crítica: contra Bruno Bauer i companyia'' (1845),on'va posar en relleu que el problema fonamental era, en realitat social, no religiós. Bauer va sostenir, en ''La trompeta del judici universal contra Hegel'','' ateu i anticrist ''(1841), la tesi que la filosofia de Hegel era un [[ateisme|ateisme]] larvado.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Bruno_Bauer.jpg
 
|Imatge=Bruno_Bauer.jpg

Revisió de 18:53, 4 nov 2017

Bruno Bauer.jpg

Avís: El títol a mostrar «Bruno Bauer» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bauer, Bruno».

Teòleg, exégeta i historiador alemany. Va néixer a Eisenberg i va estudiar teologia a Berlín, en l'època florent de Hegel. Seguidor primer de la «dreta hegeliana», va passar després a formar part de l'«esquerra hegeliana», juntament amb Rugeix, Feuerbach i Marx. L'aparició d'una Vida de Jesús (1835), publicada per David Friedrich Strauss, qui aplica als relats evangèlics la noció de mite i explica la figura de Jesús mitjançant principis de la dialèctica hegeliana, és l'ocasió que va voler aprofitar per a centrar-se en la crítica dels evangelis i, amb ella, de la religió en general, crítica que aviat va estendre tant a les idees burgeses en general com a les noves idees revolucionàries. Marx va criticar, al seu torn, les crítiques de Bauer, de «sant Bruno» –deia–, com fetes des d'un punt de vista idealista i espiritualista, en La qüestió jueva (1844) i, sobretot, en La Sagrada Família o crítica de la Crítica crítica: contra Bruno Bauer i companyia (1845),on'va posar en relleu que el problema fonamental era, en realitat social, no religiós. Bauer va sostenir, en La trompeta del judici universal contra Hegel, ateu i anticrist (1841), la tesi que la filosofia de Hegel era un ateisme larvado.