Antonio Banfi
De Wikisofia
La revisió el 18:53, 4 nov 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - de la [[Marburg, + de l'[[Marburg,)
La revisió el 18:53, 4 nov 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - de la [[Marburg, + de l'[[Marburg,)
Avís: El títol a mostrar «Antonio Banfi» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Banfi, Antonio».
Filòsof italià, natural de Vimercate (Milà); deixeble de Piero Martinetti –difusor de la filosofia alemanya a Itàlia– i professor a les universitats de Gènova i Milà. Seguidor primer del neocriticisme kantià de l'escola de Marburg i després del marxisme, va ser senador pel Partit Comunista Italià (PCI). De 1940 a 1950, va dirigir la revista «Studi filosofici» que, a més de vehicle de difusió de la fenomenologia de Husserl, va servir com a plataforma de debat d'idees marxistes. Entre les seves obres destaquen: L'home copernicà (1950); La recerca de la realitat (2 vols.1959, obra pòstuma) i Assaigs sobre el marxisme (1960, pòstuma).