Antoine Arnauld

Teòleg i filòsof francès, un dels més importants a França després de Descartes. Va ser professor de la Sorbona de París i va prendre part activa, flanquejat per Pascal i Pierre Nicole, en la discussió amb els jesuïtes sobre el jansenisme. Va ser expulsat de la universitat, per jansenista, i va morir exiliat a Brussel·les. Bon coneixedor del pensament d'Agustí d'Hipona, va ser el primer a cridar l'atenció sobre el paral·lelisme que hi ha entre aquest autor i Descartes, pel que fa a la funció cognoscitiva del dubte.

Admirador de Descartes, en la filosofia del qual veia l'instrument adequat per a la nova teologia que desitjava alliberar de l'escolàstica, s'adhereix de forma crítica al seu sistema: li va enviar objeccions (les quartes) a les seves Meditacions i li va criticar especialment el cercle viciós que cometia en recolzar el sistema en Déu, demostrant la seva existència després d'haver-ho descobert com a idea innata (la veritat de la qual ha de garantir Déu). La seva obra més difosa és La lògica o art de pensar (1662), coneguda també com a Lògica de Port-Royal, que va escriure amb Pierre Nicole. En la seva segona obra important, Tractat sobre les veritables i les falses idees (1690), critica la Recerca de la veritat, de Malebranche, i l'ontologisme d'aquest, especialment l'afirmació que «veiem totes les coses en Déu». Dos anys abans que la Lògica escriu, amb Lancelot, una Gramàtica general i raonada (1660), en la qual compara les estructures gramaticals amb les lògiques. Des de la publicació, en 1966, de Lingüística cartesiana de Chomsky, la Gramàtica general i raonada de Port-Royal ha estat molt revalorada, atreta cap a les coordenades de la lingüística moderna i ha quedat sotmesa, a través de l'estudi chomskià, a forts polèmiques.