Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Alembert, Jean le Rond d'»

De Wikisofia

m (bot: - l' [[empirisme|empirism + l'[[empirisme|empirism)
m (bot: - Saint-Jean-li-Rond, + Saint-Jean-le-Rond,)
 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=d'Alembert
 
|Cognom=d'Alembert
 
}}
 
}}
Matemàtic francès, nascut a París; fill «il·legítim», va ser abandonat per la seva mare davant l'església de Saint-Jean-li-Rond, d'on li ve el nom. Va estudiar en el col·legi [[Jansenisme|jansenista]] de Mazarin, i va iniciar estudis de dret i de medicina, que va abandonar per dedicar-se exclusivament a les matemàtiques. El seu ''Tractat de dinàmica'' (1743) li va valer l'ingrés en l'Acadèmia de Ciències i la ''Investigació sobre les cordes vibrants ''(1746), l'ingrés en l'Acadèmia de Berlín. Després d'uns anys d'investigacions matemàtiques, inicia en 1751 el seu període filosòfic, amb ''Discours préliminaire ''(''Discurso preliminar de la Enciclopedia'', Aguilar, Buenos Aires 1974; Orbis, Barcelona 1984) per a l'[[Enciclopèdia, l'|Enciclopèdia]], que dirigeix juntament amb [[Autor:Diderot, Denis|Diderot]], redactant a més articles fins a 1758, època en què trenca –encara que no totalment– amb Diderot i cessa en la seva col·laboració. En 1772 va ser nomenat secretari perpetu de l'Acadèmia de França.
+
Matemàtic francès, nascut a París; fill «il·legítim», va ser abandonat per la seva mare davant l'església de Saint-Jean-le-Rond, d'on li ve el nom. Va estudiar en el col·legi [[Jansenisme|jansenista]] de Mazarin, i va iniciar estudis de dret i de medicina, que va abandonar per a dedicar-se exclusivament a les matemàtiques. El seu ''Tractat de dinàmica'' (1743) li va valer l'ingrés en l'Acadèmia de Ciències i la ''Investigació sobre les cordes vibrants ''(1746), l'ingrés en l'Acadèmia de Berlín. Després d'uns anys d'investigacions matemàtiques, inicia en 1751 el seu període filosòfic, amb ''Discours préliminaire ''(''Discurso preliminar de la Enciclopedia'', Aguilar, Buenos Aires 1974; Orbis, Barcelona 1984) per a l'[[Enciclopèdia, l'|Enciclopèdia]], que dirigeix juntament amb [[Autor:Diderot, Denis|Diderot]], redactant a més articles fins a 1758, època en què trenca –encara que no totalment– amb Diderot i cessa en la seva col·laboració. En 1772 va ser nomenat secretari perpetu de l'Acadèmia de França.
  
Les seves investigacions són més científiques i matemàtiques que filosòfiques, encara que el fet d'haver haver col·laborat en la ''Enciclopèdia'' li va donar molta fama com il·lustrat. Es mostra escèptic en qüestions de [[metafísica]], apareix clarament influït per l'[[empirisme|empirisme]] de [[Autor:Locke, John|Locke]] en teoria del coneixement, i elogia el [[sensualisme|sensisme]] del seu contemporani [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]]. [[deisme|Deísta]] en principi, i escèptic tolerant, possiblement per influx de Diderot s'adhereix a l`[[ateisme|ateisme]] i al [[materialisme|materialisme]].
+
Les seves investigacions són més científiques i matemàtiques que filosòfiques, encara que el fet d'haver haver col·laborat en l{{'}}''Enciclopèdia'' li va donar molta fama com il·lustrat. Es mostra escèptic en qüestions de [[metafísica]], apareix clarament influït per l'[[empirisme|empirisme]] de [[Autor:Locke, John|Locke]] en teoria del coneixement, i elogia el [[sensualisme|sensisme]] del seu contemporani [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]]. [[deisme|Deísta]] en principi, i escèptic tolerant, possiblement per influx de Diderot s'adhereix a l'[[ateisme|ateisme]] i al [[materialisme|materialisme]].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Dalembert.jpeg
 
|Imatge=Dalembert.jpeg

Revisió de 19:33, 28 gen 2018

Dalembert.jpeg

Avís: El títol a mostrar «Jean le Rond d'Alembert» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Alembert, Jean le Rond d'».

Matemàtic francès, nascut a París; fill «il·legítim», va ser abandonat per la seva mare davant l'església de Saint-Jean-le-Rond, d'on li ve el nom. Va estudiar en el col·legi jansenista de Mazarin, i va iniciar estudis de dret i de medicina, que va abandonar per a dedicar-se exclusivament a les matemàtiques. El seu Tractat de dinàmica (1743) li va valer l'ingrés en l'Acadèmia de Ciències i la Investigació sobre les cordes vibrants (1746), l'ingrés en l'Acadèmia de Berlín. Després d'uns anys d'investigacions matemàtiques, inicia en 1751 el seu període filosòfic, amb Discours préliminaire (Discurso preliminar de la Enciclopedia, Aguilar, Buenos Aires 1974; Orbis, Barcelona 1984) per a l'Enciclopèdia, que dirigeix juntament amb Diderot, redactant a més articles fins a 1758, època en què trenca –encara que no totalment– amb Diderot i cessa en la seva col·laboració. En 1772 va ser nomenat secretari perpetu de l'Acadèmia de França.

Les seves investigacions són més científiques i matemàtiques que filosòfiques, encara que el fet d'haver haver col·laborat en l'Enciclopèdia li va donar molta fama com il·lustrat. Es mostra escèptic en qüestions de metafísica, apareix clarament influït per l'empirisme de Locke en teoria del coneixement, i elogia el sensisme del seu contemporani Condillac. Deísta en principi, i escèptic tolerant, possiblement per influx de Diderot s'adhereix a l'ateisme i al materialisme.