Diferència entre revisions de la pàgina «Al-Bitrugi»
De Wikisofia
m (bot: -Ptolomeu +Ptolemeu) |
m (bot: - per explicar el + per a explicar el) |
||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
<small>(Nur al-Din Ibn Ishaq Al-Betrugi)</small> | <small>(Nur al-Din Ibn Ishaq Al-Betrugi)</small> | ||
| − | Astrònom àrab espanyol del segle XII, a qui la tradició llatina anomena ''Alpetragius'' (Alpetragio), per relacionar- | + | Astrònom àrab espanyol del segle XII, a qui la tradició llatina anomena ''Alpetragius'' (Alpetragio), per a relacionar-lo amb Pedroche, un poble de Còrdova. Deixeble d'Abentofail, o [[Autor:Ibn Tufayl (Abentofail)|Ibn Tufail]], pare de la filosofia almohade, va propagar les seves idees i va proposar un sistema planetari inspirat en les esferes homocèntriques de [[Autor:Èudox de Cnidos|Èudox]], en creure que el model de [[Autor:Ptolemeu, Claudio|Ptolemeu]] no respectava la física d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. |
| − | En la traducció d'una de les seves obres, ''Tractat d'astronomia'', feta per Miguel Escot, en 1217, apareix la paraula ''impetus''; per això és considerat un dels precursors àrabs de la [[ímpetu, teoria de l'|teoria de l'ímpetu]], desenvolupada en l' | + | En la traducció d'una de les seves obres, ''Tractat d'astronomia'', feta per Miguel Escot, en 1217, apareix la paraula ''impetus''; per això és considerat un dels precursors àrabs de la [[ímpetu, teoria de l'|teoria de l'ímpetu]], desenvolupada en l'edat mitjana per a explicar el moviment dels projectils. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Albitruji.jpg | |Imatge=Albitruji.jpg | ||
Revisió de 09:53, 13 oct 2017
(Nur al-Din Ibn Ishaq Al-Betrugi)
Astrònom àrab espanyol del segle XII, a qui la tradició llatina anomena Alpetragius (Alpetragio), per a relacionar-lo amb Pedroche, un poble de Còrdova. Deixeble d'Abentofail, o Ibn Tufail, pare de la filosofia almohade, va propagar les seves idees i va proposar un sistema planetari inspirat en les esferes homocèntriques de Èudox, en creure que el model de Ptolemeu no respectava la física d'Aristòtil.
En la traducció d'una de les seves obres, Tractat d'astronomia, feta per Miguel Escot, en 1217, apareix la paraula impetus; per això és considerat un dels precursors àrabs de la teoria de l'ímpetu, desenvolupada en l'edat mitjana per a explicar el moviment dels projectils.