Diferència entre revisions de la pàgina «Abelard, Pere»
De Wikisofia
| Línia 13: | Línia 13: | ||
---- | ---- | ||
| + | |||
| + | Veg. [[Res_de_re_non_praedicatur|res de re non praedicatur]] | ||
<center>[[File:abelare2.gif|Abelard i Heloïsa]]</center> | <center>[[File:abelare2.gif|Abelard i Heloïsa]]</center> | ||
Revisió de 17:56, 18 nov 2018
Avís: El títol a mostrar «Pere Abelard» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Abelard, Pere».
Gran figura de l'escolàstica incipient, nascut a Le Pallet (en bretó Ar Palez), prop de Nantes (se'l va anomenar Peripateticus palatinus), va ser deixeble de Guillem de Champeaux, Roscelin i Anselm de Laón, grans mestres del seu temps.
En el pujol de santa Genoveva, a París, va fundar la seva pròpia escola que ràpidament es va veure freqüentada per estudiants de tot arreu. Mestre famós en aquesta època, però «lleuger de cor», com ell mateix diu, va tenir una turbulenta història d'amor amb Heloïsa, deixebla seva. Dotat de penetrant enginy lògic i dialèctic, va mantenir en la qüestió dels universals una postura més aviat nominalista, puix que no donava a l'universal una altra existència real que la dels individus dels quals es predicava i dels quals era signe o nom.
Segons ell, els universals no són ni coses (res) ni simples fonemes (veus), sinó noms (nomen, sermo) amb significat, teoria que pot considerar-se precursora de les teories de Guillem d'Occam, en tant que tracta els universals com a entitats lingüístiques i lògiques. La seva afirmació, ambigua en realitat, que en ètica el que més compte és la intenció o la consciència l'acosta també en certa manera a Kant. Bernat de Claravall, reformador del Cister, es va oposar decididament a l'enfocament dialèctic i racionalista de la filosofia d'Abelard, i els sínodes de Soissons (1121) i de Sens (1140) van condemnar algunes de les seves tesis teològiques.
Amb Abelard, l'exposició i discussió de les quaestio s'efectuava seguint el mètode creat per aquest autor i conegut com a mètode del sic et non, en el qual s'oferien arguments a favor i en contra d'una tesi per, tot seguit, refutar els arguments contraris a la tesi que pretenia defensar. D'aquesta manera s'organitzaven veritables discussions en les quals, després d'enunciar el problema, s'argumentava a favor de la tesi que es volia rebutjar per, immediatament després, passar a argumentar en contra d'aquesta tesi. Així, s'arribava a la conclusió que el comentarista volia defensar, la qual era il·lustrada i es refutaven tots els arguments que s'havien adduït inicialment a favor de la tesi rebutjada.
Veg. res de re non praedicatur
