Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Aufhebung»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "dad " a "tat ")
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])")
Línia 3: Línia 3:
 
Terme alemany (que generalment es tradueix com a superació), de gran importància en la filosofia de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. De la mateixa manera que el verb grec ''anairein'' o el llatí ''tollere'', significa simultàniament «elevar», «superar», «conservar», «cancel·lar», suprimir», és a dir, que uneix dos significats oposats: conservar i suprimir, raó per la qual és idoni per expressar el moviment propi de la [[dialèctica|dialèctica]] que consisteix en el procés de negació d'una realitat per donar lloc a un altre aspecte en el qual, no obstant això, se segueix ''conservant'' el primer. D'aquesta manera es ''guarda'' alhora el ''superat'', perdent només la seva immediatesa, però sense que per això quedi anul·lat. La noció mateixa de ''guardar'' ja inclou dins de si alguna cosa negatiu: treure una mica de la seva immediatesa, i per tant d'una existència oberta als influxos exteriors, per mantenir-ho.
 
Terme alemany (que generalment es tradueix com a superació), de gran importància en la filosofia de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. De la mateixa manera que el verb grec ''anairein'' o el llatí ''tollere'', significa simultàniament «elevar», «superar», «conservar», «cancel·lar», suprimir», és a dir, que uneix dos significats oposats: conservar i suprimir, raó per la qual és idoni per expressar el moviment propi de la [[dialèctica|dialèctica]] que consisteix en el procés de negació d'una realitat per donar lloc a un altre aspecte en el qual, no obstant això, se segueix ''conservant'' el primer. D'aquesta manera es ''guarda'' alhora el ''superat'', perdent només la seva immediatesa, però sense que per això quedi anul·lat. La noció mateixa de ''guardar'' ja inclou dins de si alguna cosa negatiu: treure una mica de la seva immediatesa, i per tant d'una existència oberta als influxos exteriors, per mantenir-ho.
  
Aquesta noció de la ''superació'' té, doncs, dos sentits: equival a guardar, mantenir i, al mateix temps, posar fi, efectuar. El mateix Hegel mostra la seva satisfacció per haver trobat aquesta expressió que posseeix tan alt valor especulatiu ([[Recurs:Hegel: aufheben |veure text]] ).
+
Aquesta noció de la ''superació'' té, doncs, dos sentits: equival a guardar, mantenir i, al mateix temps, posar fi, efectuar. El mateix Hegel mostra la seva satisfacció per haver trobat aquesta expressió que posseeix tan alt valor especulatiu ([[Recurs:Hegel: aufheben |veure text]]).
  
 
El doble sentit de la ''Aufhebung'' (o superació) significa en el sistema hegelià l'anihilació que efectua la raó de la determinació finita i mostra en ella el doble caràcter de ser, alhora, el seu contrari, i que aquest és, al seu torn, la determinació en la seva originarietat abstracta. Amb això, la primera noció resulta reflexionada en si mateixa, i la nova noció que sorgeix recull l'element de la [[contradicció|contradicció]], el seu punt de partida i el desenvolupament de la dialèctica implícita en aquesta nova noció. D'aquesta manera la ''superació'' expressa el moment de la síntesi dels oposats, és a dir, és la unitat que subjau a l'oposició i la permet. Enfront de la mera [[negació|negació]] de l'[[enteniment|enteniment]], la [[raó|raó]] aniquila les determinacions finites mostrant que cada cosa és, alhora, la seva contrària, i mentre l'enteniment concep la negació com a estable i fixa, la raó supera les oposicions per arribar a una síntesi en la qual el suprimit és, alhora, conservat.Veure [[universal concret|universal concret]].
 
El doble sentit de la ''Aufhebung'' (o superació) significa en el sistema hegelià l'anihilació que efectua la raó de la determinació finita i mostra en ella el doble caràcter de ser, alhora, el seu contrari, i que aquest és, al seu torn, la determinació en la seva originarietat abstracta. Amb això, la primera noció resulta reflexionada en si mateixa, i la nova noció que sorgeix recull l'element de la [[contradicció|contradicció]], el seu punt de partida i el desenvolupament de la dialèctica implícita en aquesta nova noció. D'aquesta manera la ''superació'' expressa el moment de la síntesi dels oposats, és a dir, és la unitat que subjau a l'oposició i la permet. Enfront de la mera [[negació|negació]] de l'[[enteniment|enteniment]], la [[raó|raó]] aniquila les determinacions finites mostrant que cada cosa és, alhora, la seva contrària, i mentre l'enteniment concep la negació com a estable i fixa, la raó supera les oposicions per arribar a una síntesi en la qual el suprimit és, alhora, conservat.Veure [[universal concret|universal concret]].

Revisió del 15:20, 1 juny 2017

G.W.F. Hegel

Terme alemany (que generalment es tradueix com a superació), de gran importància en la filosofia de Hegel. De la mateixa manera que el verb grec anairein o el llatí tollere, significa simultàniament «elevar», «superar», «conservar», «cancel·lar», suprimir», és a dir, que uneix dos significats oposats: conservar i suprimir, raó per la qual és idoni per expressar el moviment propi de la dialèctica que consisteix en el procés de negació d'una realitat per donar lloc a un altre aspecte en el qual, no obstant això, se segueix conservant el primer. D'aquesta manera es guarda alhora el superat, perdent només la seva immediatesa, però sense que per això quedi anul·lat. La noció mateixa de guardar ja inclou dins de si alguna cosa negatiu: treure una mica de la seva immediatesa, i per tant d'una existència oberta als influxos exteriors, per mantenir-ho.

Aquesta noció de la superació té, doncs, dos sentits: equival a guardar, mantenir i, al mateix temps, posar fi, efectuar. El mateix Hegel mostra la seva satisfacció per haver trobat aquesta expressió que posseeix tan alt valor especulatiu (veure text).

El doble sentit de la Aufhebung (o superació) significa en el sistema hegelià l'anihilació que efectua la raó de la determinació finita i mostra en ella el doble caràcter de ser, alhora, el seu contrari, i que aquest és, al seu torn, la determinació en la seva originarietat abstracta. Amb això, la primera noció resulta reflexionada en si mateixa, i la nova noció que sorgeix recull l'element de la contradicció, el seu punt de partida i el desenvolupament de la dialèctica implícita en aquesta nova noció. D'aquesta manera la superació expressa el moment de la síntesi dels oposats, és a dir, és la unitat que subjau a l'oposició i la permet. Enfront de la mera negació de l'enteniment, la raó aniquila les determinacions finites mostrant que cada cosa és, alhora, la seva contrària, i mentre l'enteniment concep la negació com a estable i fixa, la raó supera les oposicions per arribar a una síntesi en la qual el suprimit és, alhora, conservat.Veure universal concret.