Accions

Atomisme lògic

De Wikisofia

La revisió el 18:48, 28 gen 2020 per Jorcor (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Russell5.gif

Nom que B. Russell dóna a la seva primera teoria filosòfica exposada en Lliçons sobre l'atomisme lògic (1918) (veg. text), l'origen del qual atribueix a idees de L. Wittgenstein, deixeble seu, que aquest més endavant exposarà també en el seu Tractatus Logico-Philosophicus (en alemany1921, en anglès 1922). També nom que es dóna a la teoria filosòfica sobre el món que apareix en el Tractatus de Wittgenstein; a la versió wittgensteiniana de l'atomisme lògic se li dóna el nom de «teoria pictòrica de la realitat». Segons aquesta teoria, el món consta de «fets atòmics», o simples, que són el referent dels enunciats simples o «enunciats atòmics», de manera que el llenguatge ve a ser com una «pintura» del món, a la manera com un mapa dibuixa un terreny o regió determinats; el món posseeix, igual que el llenguatge, una estructura lògica, els elements de la qual es manifesten mitjançant l'anàlisi lògic. Aquest isomorfisme entre llenguatge i món suposa que a cada nom correspon, com a referent, una entitat concreta, anomenada en aquest cas dada sensorial (sense-data), i a cada predicat, sigui una qualitat o una relació, una propietat real, absoluta o relativa.

L'atomisme lògic porta a la consideració d'un llenguatge ideal, característica que no és possible trobar en els llenguatges ordinaris, i que és només pròpia d'un llenguatge formalitzat.

L'atomisme lògic va influir notablement en el positivisme lògic; tant Russell com Wittgenstein van abandonar aquesta teoria.