Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Ataraxia»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Meneceo" a "Meneceu")
(Ben al contrari)
 
(8 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
(del grec ἀταραξία, ''ataraxia'', paraula formada pel prefix ''a'' privatiu o negador del verb ''táraxis'', pertorbar: imperturbabilitat, absència de pertorbació o pau anímica). Encara que, el primer a utilitzar aquest terme en sentit filosòfic va ser [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]] (fragment 191), adquireix el seu significat ple en l'ideal, buscat per les filosofies morals del [[hel·lenisme|període hel·lenístic]], de la imperturbabilitat que s'obté a partir del domini o extinció de les [[passió|passions]]. El seu ús més específic correspon als [[epicureisme|epicuris]], els qui buscaven la pau per la plenitud del plaer estable (la [[hedonisme|''hedoné'']] catastemàtica o estable), que ha d'acompanyar-se de l'absència de dolor físic ([[Grec::ἀπονία]], [[aponía|''aponía'']]). A més, defensaven la necessitat de no ocupar-se del món exterior i dedicar la vida al cultiu de l'amistat.
+
(del grec ἀταραξία, ''ataraxia'', paraula formada pel prefix ''a'' privatiu o negador del verb ''táraxis'', pertorbar: imperturbabilitat, absència de pertorbació o pau anímica). Encara que, el primer a utilitzar aquest terme en sentit filosòfic va ser [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]] (fragment 191), adquireix el seu significat ple en l'ideal, buscat per les filosofies morals del [[hel·lenisme|període hel·lenístic]], de la imperturbabilitat que s'obté a partir del domini o extinció de les [[passió|passions]]. El seu ús més específic correspon als [[epicureisme|epicuris]], els qui buscaven la pau per la plenitud del plaer estable (la [[hedonisme|''hedoné'']] catastemàtica o estable), que ha d'acompanyar-se de l'absència de dolor físic ([[Grec::ἀπονία]], [[aponia|''aponia'']]). A més, defensaven la necessitat de no ocupar-se del món exterior i dedicar la vida al cultiu de l'amistat.
  
Els [[estoïcisme|estoics]], en canvi, van utilitzar les nocions de [[Grec::ἀπάθεια]] ([[apatia|''apatheia'']]'','' impassibilitat) i [[Grec::εὐθυμία]] (''euthymía,'' tranquil·litat del bon ànim) per expressar un concepte semblat encara que, per a ells, la ''apatia'', en tant que alliberament de les passions, permetia el ple domini racional de la vida humana. Per això, la seva ''apatia'' no és sinònim de desinterès o d'abulia. al contrari, i en contraposició als epicuris, defensaven la necessitat d'ocupar-se de política i d'intervenir al món. Per la seva banda, els [[escepticisme|escèptics]] buscaven la pau i la plenitud en la calma que proporciona no emetre judicis ([[Grec::ὲποχή]] [[epokhé|''epokhé'']]) respecte a opinions i enunciats, la qual cosa proporciona la ''ataraxia''.
+
Els [[estoïcisme|estoics]], en canvi, van utilitzar les nocions de [[Grec::ἀπάθεια]] ([[apatia|''apatheia'']]'','' impassibilitat) i [[Grec::εὐθυμία]] (''euthymía,'' tranquil·litat del bon ànim) per a expressar un concepte semblant encara que, per a ells, l{{'}}''apatia'', en tant que alliberament de les passions, permetia el ple domini racional de la vida humana. Per això, la seva ''apatia'' no és sinònim de desinterès o d'abulia. Ben al contrari, i en contraposició als epicuris, defensaven la necessitat d'ocupar-se de política i d'intervenir al món. Per part seva, els [[escepticisme|escèptics]] buscaven la pau i la plenitud en la calma que proporciona no emetre judicis ([[Grec::ὲποχή]] [[epokhé|''epokhé'']]) respecte a opinions i enunciats, la qual cosa proporciona la ''ataraxia''.
  
  
(Veure [[Recurs:Diògenes_Laercio:_filosofia_estoica_(el_ideal_de el_savi)|text 1 de Diògenes Laerci]] i [[Recurs:Epicur: carta a Meneceu|text 2, carta d'Epicur a Meneceu]]).
+
(Veg. [[Recurs:Diògenes Laerci: filosofia estoica (l'ideal del savi)|text 1 de Diògenes Laerci]] i [[Recurs:Epicur: carta a Meneceu|text 2, carta d'Epicur a Meneceu]]).
  
 
{{Etiqueta}}
 
{{Etiqueta}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 09:01, 22 set 2018

(del grec ἀταραξία, ataraxia, paraula formada pel prefix a privatiu o negador del verb táraxis, pertorbar: imperturbabilitat, absència de pertorbació o pau anímica). Encara que, el primer a utilitzar aquest terme en sentit filosòfic va ser Demòcrit (fragment 191), adquireix el seu significat ple en l'ideal, buscat per les filosofies morals del període hel·lenístic, de la imperturbabilitat que s'obté a partir del domini o extinció de les passions. El seu ús més específic correspon als epicuris, els qui buscaven la pau per la plenitud del plaer estable (la hedoné catastemàtica o estable), que ha d'acompanyar-se de l'absència de dolor físic (ἀπονία, aponia). A més, defensaven la necessitat de no ocupar-se del món exterior i dedicar la vida al cultiu de l'amistat.

Els estoics, en canvi, van utilitzar les nocions de ἀπάθεια (apatheia, impassibilitat) i εὐθυμία (euthymía, tranquil·litat del bon ànim) per a expressar un concepte semblant encara que, per a ells, l'apatia, en tant que alliberament de les passions, permetia el ple domini racional de la vida humana. Per això, la seva apatia no és sinònim de desinterès o d'abulia. Ben al contrari, i en contraposició als epicuris, defensaven la necessitat d'ocupar-se de política i d'intervenir al món. Per part seva, els escèptics buscaven la pau i la plenitud en la calma que proporciona no emetre judicis (ὲποχή epokhé) respecte a opinions i enunciats, la qual cosa proporciona la ataraxia.


(Veg. text 1 de Diògenes Laerci i text 2, carta d'Epicur a Meneceu).