Accions

Ase de Buridan

De Wikisofia

L'expressió remet a la imatge fabulada de la tradició, mai literalment proposada per Jean Buridan, segons la qual un ase, posat a igual distància de dos munts de palla, mor de gana i inanició, atès que no té més motiu per anar cap a un costat que cap a un altre. Aquesta imatge es deu segurament a una caricatura o a una refutació del determinisme psicològic defensat per Jean Buridan. Defensava aquest que la voluntat roman lliure, amb la llibertat de fer o no fer, de fer això o allò, mentre l'enteniment no li hagi presentat el motiu més poderós per actuar; i el motiu més poderós sembla ser, en Buridan, aquell que concorda més amb la «ordenació final» de l'home. La imatge de l'ase incapaç de decidir-se perquè els seus motius són iguals pot ser també deguda a una reducció a l'absurd, si volgués entendre's la llibertat d'indiferència (fer aquesta cosa a aquella) com a absència de preferència. En pura lògica, si no hi ha motiu preferent, el racional és obrar a l'atzar. La imatge procedeix d'Aristòtil (Sobre el cel, 295b) i l'aplica a la terra equidistant en el centre; va passar a Buridan a través d'Averrois, els textos del qual es refereixen a un gos, no a un ase.