Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Ase de Buridan»

De Wikisofia

m (bot: - per actuar; + per a actuar;)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
L'expressió remet a la imatge fabulada de la tradició, mai literalment proposada per [[Autor:Buridan,_Jean|Jean Buridan]], segons la qual un ase, posat a igual distància de dos munts de palla, mor de gana i inanició, atès que no té més motiu per anar cap a un costat que cap a un altre. Aquesta imatge es deu segurament a una caricatura o a una refutació del [[determinisme|determinisme]] psicològic defensat per Jean Buridan. Defensava aquest que la [[voluntat|voluntat]] roman lliure, amb la [[llibertat|llibertat]] de fer o no fer, de fer això o allò, mentre l'[[enteniment|enteniment]] no li hagi presentat el motiu més poderós per actuar; i el motiu més poderós sembla ser, en Buridan, aquell que concorda més amb la «ordenació final» de l'home. La imatge de l'ase incapaç de decidir-se perquè els seus [[motivació|motius]] són iguals pot ser també deguda a una [[reducció a l'absurd|reducció a l'absurd,]] si volgués entendre's la ''llibertat d'indiferència'' (fer aquesta cosa a aquella) com a absència de preferència. En pura lògica, si no hi ha motiu preferent, el racional és obrar a l'atzar. La imatge procedeix d'Aristòtil (''Sobre el'' ''cel'', 295b) i l'aplica a la terra equidistant en el centre; va passar a Buridan a través d'[[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]], els textos del qual es refereixen a un gos, no a un ase.
+
L'expressió remet a la imatge fabulada de la tradició, mai literalment proposada per [[Autor:Buridan,_Jean|Jean Buridan]], segons la qual un ase, posat a igual distància de dos munts de palla, mor de gana i inanició, atès que no té més motiu per a anar cap a un costat que cap a un altre. Aquesta imatge es deu segurament a una caricatura o a una refutació del [[determinisme|determinisme]] psicològic defensat per Jean Buridan. Defensava aquest que la [[voluntat|voluntat]] roman lliure, amb la [[llibertat|llibertat]] de fer o no fer, de fer això o allò, mentre l'[[enteniment|enteniment]] no li hagi presentat el motiu més poderós per a actuar; i el motiu més poderós sembla ser, en Buridan, aquell que concorda més amb l'«ordenació final» de l'home. La imatge de l'ase incapaç de decidir-se perquè els seus [[motivació|motius]] són iguals pot ser també deguda a una [[reducció a l'absurd|reducció a l'absurd,]] si volgués entendre's la ''llibertat d'indiferència'' (fer aquesta cosa a aquella) com a absència de preferència. En pura lògica, si no hi ha motiu preferent, el racional és obrar a l'atzar. La imatge procedeix d'Aristòtil (''Sobre el'' ''cel'', 295b) i l'aplica a la terra equidistant en el centre; va passar a Buridan a través d'[[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]], els textos del qual es refereixen a un gos, no a un ase.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 09:53, 13 oct 2017

L'expressió remet a la imatge fabulada de la tradició, mai literalment proposada per Jean Buridan, segons la qual un ase, posat a igual distància de dos munts de palla, mor de gana i inanició, atès que no té més motiu per a anar cap a un costat que cap a un altre. Aquesta imatge es deu segurament a una caricatura o a una refutació del determinisme psicològic defensat per Jean Buridan. Defensava aquest que la voluntat roman lliure, amb la llibertat de fer o no fer, de fer això o allò, mentre l'enteniment no li hagi presentat el motiu més poderós per a actuar; i el motiu més poderós sembla ser, en Buridan, aquell que concorda més amb l'«ordenació final» de l'home. La imatge de l'ase incapaç de decidir-se perquè els seus motius són iguals pot ser també deguda a una reducció a l'absurd, si volgués entendre's la llibertat d'indiferència (fer aquesta cosa a aquella) com a absència de preferència. En pura lògica, si no hi ha motiu preferent, el racional és obrar a l'atzar. La imatge procedeix d'Aristòtil (Sobre el cel, 295b) i l'aplica a la terra equidistant en el centre; va passar a Buridan a través d'Averrois, els textos del qual es refereixen a un gos, no a un ase.