Apologistes

Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el cristianisme contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són Cuadrato, Justino, Taciano, Atenágoras, Teófilo d'Antioquía, Melitón de Sardes, l'epístola a Diogneto. Al món llatí, Minucio Félix i Tertulià. Recorren preferentment a la apologia, en grec απολογία, i de vegades al diàleg. Es proposen justificar racionalment el cristianisme com a única opció veritable entre les diverses religions. Amb els apologistes comença un interès cada vegada major per la filosofia, que acabarà incorporant a la fe religiosa la cultura ambiental pagana, i que representa el naixement del que es dirà filosofia cristiana. Se'ls inclou genèricament entre els pares de l'Església.