Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Aletheia»

De Wikisofia

m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats)
(Adaequaetio rei et intellectus)
Línia 4: Línia 4:
  
 
[[Image:heidegg3.gif|155px|thumb|Martin Heidegger]]
 
[[Image:heidegg3.gif|155px|thumb|Martin Heidegger]]
En la filosofia contemporània, [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] ha reprès l'anàlisi d'aquest concepte i ha criticat la concepció de la [[veritat|veritat]] com ''adequatio rei et intellectus'', en la qual la veritat segueix concebent-se com una relació de conformitat, tesi que ha impregnat tota la història de la filosofia medieval i moderna. En ''L'ésser i el temps'' i ''L'essència de la veritat,'' Heidegger s'oposa a aquella concepció i sosté la concepció grega clàssica de la veritat com desocultament ([[Recurs:Heidegger: el logos i la veritat.|veg. text]]). Ara bé, aquest desocultament té el seu fonament en el mateix [[Dasein|Dasein]], i és revelació de l'existència, de manera que la veritat es mostra plenament només quan l'existència es revela a si mateixa. En la segona obra esmentada, Heidegger sosté que l'essència de la veritat ([[Grec::ἀλήθεια]]) és la [[llibertat|llibertat]]. En qualsevol cas, Heidegger recalca el caràcter privatiu de la noció de [[Grec::ἀλήθεια]]: ja que és dona-ocultament, l'ocultament és l'originari. En part, aquesta anàlisi heideggeriana va ser anticipat per [[Autor:Ortega y Gasset, José|Ortega y Gasset]].=== Vegeu termes relacionats. ===
+
En la filosofia contemporània, [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] ha reprès l'anàlisi d'aquest concepte i ha criticat la concepció de la [[veritat|veritat]] com a ''[[adaequaetio rei et intellectus]]'', en la qual la veritat segueix concebent-se com una relació de conformitat, tesi que ha impregnat tota la història de la filosofia medieval i moderna. En ''L'ésser i el temps'' i ''L'essència de la veritat,'' Heidegger s'oposa a aquella concepció i sosté la concepció grega clàssica de la veritat com desocultament ([[Recurs:Heidegger: el logos i la veritat.|veg. text]]). Ara bé, aquest desocultament té el seu fonament en el mateix [[Dasein|Dasein]], i és revelació de l'existència, de manera que la veritat es mostra plenament només quan l'existència es revela a si mateixa. En la segona obra esmentada, Heidegger sosté que l'essència de la veritat ([[Grec::ἀλήθεια]]) és la [[llibertat|llibertat]]. En qualsevol cas, Heidegger recalca el caràcter privatiu de la noció de [[Grec::ἀλήθεια]]: ja que és dona-ocultament, l'ocultament és l'originari. En part, aquesta anàlisi heideggeriana va ser anticipat per [[Autor:Ortega y Gasset, José|Ortega y Gasset]].=== Vegeu termes relacionats. ===
 
<div class='mw-collapsible'>
 
<div class='mw-collapsible'>
 
[[aletheia|''aletheia'']]
 
[[aletheia|''aletheia'']]

Revisió del 11:24, 11 gen 2019

 (del grec ἀλήθεια que es tradueix per desocultament, desvelament o veritat) Està formada per la privació ἀ (a),del verb grec λανθάνω (lanthano) que significa estar o romandre ocult. D'aquí es deriva una noció de veritat com desocultament i, consegüentment, una prèvia concepció del ser com l'amagat o ocultat que, quan és conegut veritablement es desoculta i mostra el veritable, ἀλήθής (alethés). El problema de l'accés a la ἀλήθεια sorgeix amb el poema de Parmènides, en el qual oposa la via de la veritat a la via de l'opinió o fals coneixement, i es concep la veritat com la unitat entre l'ésser i el pensar.

Martin Heidegger

En la filosofia contemporània, Heidegger ha reprès l'anàlisi d'aquest concepte i ha criticat la concepció de la veritat com a adaequaetio rei et intellectus, en la qual la veritat segueix concebent-se com una relació de conformitat, tesi que ha impregnat tota la història de la filosofia medieval i moderna. En L'ésser i el temps i L'essència de la veritat, Heidegger s'oposa a aquella concepció i sosté la concepció grega clàssica de la veritat com desocultament (veg. text). Ara bé, aquest desocultament té el seu fonament en el mateix Dasein, i és revelació de l'existència, de manera que la veritat es mostra plenament només quan l'existència es revela a si mateixa. En la segona obra esmentada, Heidegger sosté que l'essència de la veritat (ἀλήθεια) és la llibertat. En qualsevol cas, Heidegger recalca el caràcter privatiu de la noció de ἀλήθεια: ja que és dona-ocultament, l'ocultament és l'originari. En part, aquesta anàlisi heideggeriana va ser anticipat per Ortega y Gasset.=== Vegeu termes relacionats. ===

Plantilla:Proc