Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Acció a distància»

De Wikisofia

m (bot: - d' [[Autor:Aristòtil|Ar + d'[[Autor:Aristòtil|Ar)
m (bot: - per explicar la + per a explicar la)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Actuació instantània d'una [[causa|causa]] sobre el seu efecte distant, considerada impossible per les teories inspirades en la física d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], segons el qual la causa ha d'actuar en contacte amb l'efecte. Per aquesta raó, fins i tot la noció newtoniana d'atracció gravitatòria va ser considerada pels racionalistes [[cartesianisme|cartesians]] com un explicació fosca que es recolzava en forces ocultes de caràcter animista i antropomòrfic. El [[mecanicisme|mecanicisme]] de la física moderna va donar nou fonament a la impossibilitat de la transmissió del moviment a distància, raó per la qual va ser necessari trobar una explicació de la [[causalitat|causalitat]] de forces com l'electricitat i el magnetisme, o de la naturalesa de la llum, que no podien explicar-se per mitjà de l'acció mecànica a distància. La noció física de camp, introduïda per Michael Faraday (1791-1867), per explicar la inducció electromagnètica, reelaborada matemàticament per James Clerk Maxwell (1831-1879) i William Thomson (1824-1907), i posteriorment confirmada de manera experimental, es va convertir en el nucli de les teories de camp de començaments del s. XX, d'Heinrich Hertz i Hendrik Lorenz i uns altres, que permeten interpretar l'acció contínua com una magnitud matemàtica que representa energia física, de caràcter electromagnètic, però no mecànic ([[Recurs:Selleri: no hi ha acció a distància|veg. text]]).
+
Actuació instantània d'una [[causa|causa]] sobre el seu efecte distant, considerada impossible per les teories inspirades en la física d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], segons el qual la causa ha d'actuar en contacte amb l'efecte. Per aquesta raó, fins i tot la noció newtoniana d'atracció gravitatòria va ser considerada pels racionalistes [[cartesianisme|cartesians]] com una explicació fosca que es recolzava en forces ocultes de caràcter animista i antropomòrfic. El [[mecanicisme|mecanicisme]] de la física moderna va donar nou fonament a la impossibilitat de la transmissió del moviment a distància, raó per la qual va ser necessari trobar una explicació de la [[causalitat|causalitat]] de forces com l'electricitat i el magnetisme, o de la naturalesa de la llum, que no podien explicar-se per mitjà de l'acció mecànica a distància. La noció física de camp, introduïda per Michael Faraday (1791-1867), per a explicar la inducció electromagnètica, reelaborada matemàticament per James Clerk Maxwell (1831-1879) i William Thomson (1824-1907), i posteriorment confirmada de manera experimental, es va convertir en el nucli de les teories de camp de començaments del s. XX, de Heinrich Hertz i Hendrik Lorenz i uns altres, que permeten interpretar l'acció contínua com una magnitud matemàtica que representa energia física, de caràcter electromagnètic, però no mecànic ([[Recurs:Selleri: no hi ha acció a distància|veg. text]]).
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Cosmologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Cosmologia}}{{InfoWiki}}

Revisió de 09:35, 13 oct 2017

Actuació instantània d'una causa sobre el seu efecte distant, considerada impossible per les teories inspirades en la física d'Aristòtil, segons el qual la causa ha d'actuar en contacte amb l'efecte. Per aquesta raó, fins i tot la noció newtoniana d'atracció gravitatòria va ser considerada pels racionalistes cartesians com una explicació fosca que es recolzava en forces ocultes de caràcter animista i antropomòrfic. El mecanicisme de la física moderna va donar nou fonament a la impossibilitat de la transmissió del moviment a distància, raó per la qual va ser necessari trobar una explicació de la causalitat de forces com l'electricitat i el magnetisme, o de la naturalesa de la llum, que no podien explicar-se per mitjà de l'acció mecànica a distància. La noció física de camp, introduïda per Michael Faraday (1791-1867), per a explicar la inducció electromagnètica, reelaborada matemàticament per James Clerk Maxwell (1831-1879) i William Thomson (1824-1907), i posteriorment confirmada de manera experimental, es va convertir en el nucli de les teories de camp de començaments del s. XX, de Heinrich Hertz i Hendrik Lorenz i uns altres, que permeten interpretar l'acció contínua com una magnitud matemàtica que representa energia física, de caràcter electromagnètic, però no mecànic (veg. text).