Kant: la història, intenció de la naturalesa
De Wikisofia
La revisió el 10:22, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: la h...».)
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Podem considerar els lineamientos generals de la història de l'espècie humana com la realització d'un pla ocult de la naturalesa, destinat a produir una constitució política interiorment perfecta, i, a aquest efecte, també perfecta des del punt de vista exterior; doncs tal és l'única condició per la qual la Naturalesa pot desenvolupar totes les disposicions de la humanitat d'una manera acabada. [...] Però ara es tracta de saber si l'experiència descobreix una mica de la marxa de semblant intenció de la naturalesa. [...] Tals circumstàncies preparen des de lluny un gran cos estatal futur, del que no trobem exemple algun al món pretèrit. A pesar que semblant cos polític existeix ara com ara en estat de molt groller projecte, comença a despertar-se, per així dir-ho, un sentiment en tots els membres del mateix: l'interès per la conservació del tot, la qual cosa permet esperar que, després de moltes revolucions i transformacions, s'arribi a produir alguna vegada la suprema intenció de la naturalesa: una condició cosmopolita universal, entesa com el si en què es desenvoluparan totes les disposicions originàries de l'espècie humana.
Idea d'una història universal des del punt de vista cosmopolita en Filosofia de la història, Nova, Buenos Aires 1964, p. 52-54. |
Original en castellà
Podemos considerar los lineamientos generales de la historia de la especie humana como la realización de un plan oculto de la naturaleza, destinado a producir una constitución política interiormente perfecta, y, con este fin, también perfecta desde el punto de vista exterior; pues tal es la única condición por la cual la Naturaleza puede desarrollar todas las disposiciones de la humanidad de un modo acabado. [...] Pero ahora se trata de saber si la experiencia descubre algo de la marcha de semejante intención de la naturaleza. [...] Tales circunstancias preparan desde lejos un gran cuerpo estatal futuro, del que no encontramos ejemplo alguno en el mundo pretérito. A pesar de que semejante cuerpo político existe por ahora en estado de muy grosero proyecto, comienza a despertarse, por así decirlo, un sentimiento en todos los miembros del mismo: el interés por la conservación del todo, lo que permite esperar que, después de muchas revoluciones y transformaciones, se llegue a producir alguna vez la suprema intención de la naturaleza: una condición cosmopolita universal, entendida como el seno en que se desarrollarán todas las disposiciones originarias de la especie humana.