Saussure, Ferdinand de: la llengua és un sistema
De Wikisofia
La revisió el 10:16, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Saussure,...».)
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia [...] Però d'entre totes les comparacions que es podrien imaginar, la més demostrativa és la que es fa entre el joc de la llengua i una partida d'escacs. En tots dos jocs estem en presència d'un sistema de valors i assistim a les seves modificacions. Una partida d'escacs és com una realització artificial del que la llengua ens presenta en forma natural.
Vegem-ho més d'a prop.
En primer lloc, un estat del joc correspon enterament a un estat de la llengua. El valor respectiu de les peces depèn de la seva posició en el tauler, de la mateixa manera que en la llengua cada terme té un valor per la seva oposició amb tots els altres termes.
En segon lloc, el sistema mai és més que momentani: varia de posició a posició. Veritat que els valors depenen també, i sobretot, d'una convenció immutable, la regla de joc, que existeix abans d'iniciar-se la partida i persisteix després de cada jugada. Aquesta regla admesa una vegada per sempre existeix també en la llengua: són els principis constants de la semiologia.
| Curso de lingüística general, Losada, Buenos Aires 1973, 12ª ed., p. 158-159. |
Original en castellà
[...] Pero de entre todas las comparaciones que se podrían imaginar, la más demostrativa es la que se hace entre el juego de la lengua y una partida de ajedrez. En ambos juegos estamos en presencia de un sistema de valores y asistimos a sus modificaciones. Una partida de ajedrez es como una realización artificial de lo que la lengua nos presenta en forma natural.
Veámoslo más de cerca.
En primer lugar, un estado del juego corresponde enteramente a un estado de la lengua. El valor respectivo de las piezas depende de su posición en el tablero, del mismo modo que en la lengua cada término tiene un valor por su oposición con todos los otros términos.
En segundo lugar, el sistema nunca es más que momentáneo: varía de posición a posición. Verdad que los valores dependen también, y sobre todo, de una convención inmutable, la regla de juego, que existe antes de iniciarse la partida y persiste tras cada jugada. Esta regla admitida una vez para siempre existe también en la lengua: son los principios constantes de la semiología.