Diògenes Laerci: Anaximandre

Anaximandre

[1] Anaximandre, fill de Praxíades, era de Milet. Deia que l’infinit és el principi i l’element, sense precisar-lo com a aire, aigua o el que fos; que les seves parts són subjectes a canvi, que el tot, però, és immutable; que la terra és situada al mig, ocupant la posició central, i que és de forma esfèrica; que la lluna no té llum pròpia, sinó que és il·luminada pel sol; i, encara, que el sol no és més petit que la terra i que és limpidíssim foc.

Per primera vegada introduí el gnòmon l’emplaçà a Esparta per mesurar l’ombra del sol, segons diu Favorí (fr. 60) a la Història vària, a fi d’assenyalar solsticis i equinoccis; confeccionà també horòscops.

[2] Fou el primer que dissenyà el contorn de la terra i del mar, àdhuc construí una esfera. De la seva doctrina hom en féu una exposició sumària que sens dubte l’arribà a conèixer Apol·lodor d’Atenes (fr, 29), el qual, en la Cronologia, diu que ell tenia seixanta-quatre anys d’edat al segon any de l’Olimpíada 58ª., i que poc després finà. Florí quasi exactament amb Polícrates, el tirà de Samos. Es diu que mentre estava cantant uns noiets se’n reien, i que ell, adonant-se’n, comentà: «Haurem de cantar més bé per tal de complaure els infants».

N’hi ha hagut un altre amb el nom d’Anaximandre, historiador, també de Milet, que va escriure en jònic.

---

Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988.