Plató: l'amor consisteix a desitjar posseir el bé sempre/es
De Wikisofia
< Recurs:Plató: l'amor consisteix a desitjar posseir el bé sempreLa revisió el 15:12, 19 set 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - Sócrates -dijo-, + Sócrates –dijo–,)
Pues el amor, Sócrates –dijo–, no es amor de lo bello, como tú crees.
-¿Pues qué es entonces?
-Amor de la generación y procreación en lo bello.
-Sea así -dije yo.
-Por supuesto que es así -dijo. Ahora bien, ¿por qué precisamente de la generación? Porque la generación es algo eterno e inmortal en la medida en que pueda existir en algo mortal. Y es necesario, según lo acordado, desear la inmortalidad junto con el bien, si realmente el amor tiene por objeto la perpetua posesión del bien.
Text traduït al català.
Doncs l'amor, Sòcrates -va dir-, no és amor del bell, com tu creus.
-Doncs què és llavors?
-Amor de la generació i procreació en el bell.
-Sigui així -vaig dir jo.
-Per descomptat que és així -va dir. Ara bé, per què precisament de la generació? Perquè la generació és quelcom etern i immortal en la mesura en què pugui existir en alguna cosa mortal. I és necessari, segons l'acordat, desitjar la immortalitat juntament amb el bé, si realment l'amor té per objecte la perpètua possessió del bé.
| El banquete, 207a (Diálogos, III, Fedón, Banquete, Fedro, Gredos, Madrid 1986, p. 255). |