Descartes: classes d'idees adventícies

Se m'ofereix encara una altra via per esbrinar si, entre les coses les idees de les quals tinc en mi, hi ha algunes que existeixen fora de mi. És a saber: si tals idees es prenen només en tant que són certes maneres de pensar, no reconec entre elles diferències o desigualtat alguna, i totes semblen procedir de mi d'una mateixa manera; però, en considerar-les com a imatges que representen unes una cosa i altres altra, llavors és evident que són molt diferents unes d'unes altres. En efecte, les que em representen substàncies són sens dubte una mica més, i contenen (per dir-ho així) més realitat objectiva, és a dir, participen per representació de més graus de ser o perfecció, que aquelles que em representen només maneres o accidents.

Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 35).

---

Original en castellà

Se me ofrece aún otra vía para averiguar si, entre las cosas cuyas ideas tengo en mí, hay algunas que existen fuera de mí. Es a saber: si tales ideas se toman sólo en cuanto que son ciertas maneras de pensar, no reconozco entre ellas diferencias o desigualdad alguna, y todas parecen proceder de mí de un mismo modo; pero, al considerarlas como imágenes que representan unas una cosa y otras otra, entonces es evidente que son muy distintas unas de otras. En efecto, las que me representan sustancias son sin duda algo más, y contienen (por así decirlo) más realidad objetiva, es decir, participan por representación de más grados de ser o perfección, que aquellas que me representan sólo modos o accidentes.