Russell, Bertrand: el bo
De Wikisofia
La revisió el 23:20, 22 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "dad " a "tat ")
el bo
Bé i malament, en el sentit en què s'entenen aquí aquestes paraules (que és, em sembla, el seu sentit corrent), són idees que tothom, o gairebé tothom, posseeix. Aquestes idees aparentment figuren entre les quals formen els constituents més simples de les nostres idees més complexes, i consegüentment no són susceptibles de ser analitzades o construïdes a partir d'altres idees més simples. [...]
Per explicar el que entenem per bé i malament, podem dir que un objecte és bé quan per si mateix ha d'existir, i dolent quan per si mateix deu no existir. Si està en el nostre poder fer que alguna cosa existeixi o no existeixi, hem de tractar de fer-ho existir si és bo i no existir si és dolent. Quan alguna cosa és bo, l'apropiat és que amb la seva existència experimentem plaer. Quan alguna cosa és dolent, l'apropiat és que amb la seva existència experimentem dolor. Però totes aquestes caracteritzacions pressuposen en realitat les idees de bé i malament, i consegüentment només són útils com a mitjans per suscitar les idees apropiades, i no com a definicions lògiques. [...]
Ha de subratllar-se una conseqüència molt important de la indefinibilitat de bo, i és que el coneixement de les coses que existeixen, han existit o existiran no pot llançar cap llum sobre la qüestió de quines coses són bones. En la mesura en què la lògica ho permeti, pot haver-hi alguna proposició general que digui que «tot el que existeix és bo», o «tot el que existeix és dolent», o «el que existirà serà millor (o pitjor) que el que existeix». Però semblants proposicions generals no poden ser provades considerant el significat de «bo», i tampoc es pot arribar empíricament, a partir de l'experiència, a tals proposicions generals, atès que no coneixem el conjunt de tot el que existeix, ni del que ha existit o existirà. Per tant, no podem arribar a una proposició general semblant, tret que es tractés d'una proposició evident per si mateixa o que derivés d'alguna proposició d'aquest gènere, la qual (per justificar la seva conseqüència) hauria de tenir el mateix caràcter de generalitat. Però de fet no hi ha, en el que he pogut descobrir fins a aquí, una proposició evident per si mateixa sobre la bondat o maldat de tot el que existeix, ha existit o existirà. D'aquí se segueix que del fet que el món existent sigui de tal o com naturalesa no pot inferir-se res sobre quines coses siguin bones o dolentes.
Assajos filosòfics, Aliança, Madrid 1991, p.14-24. |
Original en castellà
lo bueno
Bien y mal, en el sentido en que se entienden aquí estas palabras (que es, me parece, su sentido corriente), son ideas que todo el mundo, o casi todo el mundo, posee. Estas ideas aparentemente figuran entre las que forman los constituyentes más simples de nuestras ideas más complejas, y consiguientemente no son susceptibles de ser analizadas o construidas a partir de otras ideas más simples. [...]
Para explicar lo que entendemos por bien y mal, podemos decir que un objeto es bueno cuando por sí mismo debe existir, y malo cuando por sí mismo debe no existir. Si está en nuestro poder hacer que algo exista o no exista, debemos tratar de hacerlo existir si es bueno y no existir si es malo. Cuando algo es bueno, lo apropiado es que con su existencia experimentemos placer. Cuando algo es malo, lo apropiado es que con su existencia experimentemos dolor. Pero todas estas caracterizaciones presuponen en realidad las ideas de bien y mal, y consiguientemente sólo son útiles como medios para suscitar las ideas apropiadas, y no como definiciones lógicas. [...]
Debe subrayarse una consecuencia muy importante de la indefinibilidad de bueno, y es que el conocimiento de las cosas que existen, han existido o existirán no puede arrojar ninguna luz sobre la cuestión de qué cosas son buenas. En la medida en que la lógica lo permita, puede haber alguna proposición general que diga que «todo lo que existe es bueno», o «todo lo que existe es malo», o «lo que existirá será mejor (o peor) que lo que existe». Pero semejantes proposiciones generales no pueden ser probadas considerando el significado de «bueno», y tampoco se puede llegar empíricamente, a partir de la experiencia, a tales proposiciones generales, dado que no conocemos el conjunto de todo lo que existe, ni de lo que ha existido o existirá. Por consiguiente, no podemos llegar a una proposición general semejante, a menos que se tratara de una proposición evidente por sí misma o que derivara de alguna proposición de este género, la cual (para justificar su consecuencia) habría de tener el mismo carácter de generalidad. Pero de hecho no hay, en lo que he podido descubrir hasta aquí, una proposición evidente por sí misma acerca de la bondad o maldad de todo lo que existe, ha existido o existirá. De ahí se sigue que del hecho de que el mundo existente sea de tal o cual naturaleza no puede inferirse nada acerca de qué cosas sean buenas o malas.