Anaximandre: fragments
De Wikisofia
La revisió el 16:33, 8 març 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
Anaximandre va anomenar a la arkhé i element de les coses existents «l'il·limitat», sent el primer a atribuir aquest nom a la arkhé. Diu que no és ni aigua ni cap dels així anomenats elements, sinó una substància diferent que és il·limitada, de la qual neixen tots els cels i els mons que hi ha en ells. Les coses pereixen en aquelles de les quals han rebut el seu ser, com cal; doncs mútuament es donen justa retribució per la seva injustícia segons el decret [o potser «ordenament»] del temps -així s'expressa ell en termes una miqueta poètics.
És clar que quan ell va observar com els quatre elements es canvien els uns en els altres, no va creure que fos raonable pensar que un d'ells subjeia en els restants, sinó que va postular alguna cosa apart. A més, ell no explica la gènesi mitjançant una alteració qualitativa de l'element, sinó mitjançant una separació dels contraris, originada pel moviment etern».
Simplici, Física, 24,13, DK,A9 i B I.
__________________________________________
«Tot, o és origen o va tenir origen: l'il·limitat no va tenir origen, perquè equivaldria a tenir un límit. A més, en ser l'origen (o font, o principi: arkhé), és inengendrat i imperible... Per això, com dic, no pot tenir un origen, sinó que ell resulta ser l'origen de la resta, i abasta i governa totes les coses...»
(Aristòtil, referint-se a l'àpeiron d'Anaximandre, en Física, 203b 6)
__________________________________________
«Anaximandre de Milet, fill de Praxíades, diu que el primer principi de les coses que existeixen és l'il·limitat, perquè totes les coses s'originen d'ell, i en ell pereixen. Per això innombrables mons neixen i de nou es dissolen en allò del que van sorgir».
Aeci (A 14)
__________________________________________
«Ell (Anaximandre) diu que, en el naixement d'aquest cosmos, un germen de calor i fred es va separar de la substància eterna i d'ell va sorgir una esfera de flama entorn del vapor que envolta la terra, [cenyint-lo] com l'escorça cenyeix a l'arbre. Quan aquella es va esquinçar i es va separar en diversos anells, es van originar el sol, la lluna i els estels».
Eusebi, Stromateis (DK, A 10)
__________________________________________
«Alguns d'ells diuen que el mar és un residu de la humitat primigènia. L'espai que envoltava la terra era humit i, després, el sol va evaporar part de la humitat... però la part que va quedar en les concavitats de la terra va formar el mar. A causa d'això el mar no deixa d'empetitir-se a mesura que el sol va assecant-lo i arribarà un moment en què s'assecarà. D'aquesta opinió, segons Teofrast, van ser Anaximandre i Diògenes».
Alexandre d'Afrodisia (DK, A 27)
__________________________________________
«En primer lloc, per tant, crec que la terra és un cos esfèric situat en el centre dels cels i que, per això, no necessita aire ni cap altra força per a sostenir-se: la uniformitat dels cels en totes les seves parts i l'equilibri de la terra mateixa són suficients per a sostenir-la. Una cosa en equilibri situada en el centre del que és uniforme no pot inclinar-se en cap direcció, ni més ni menys: romandrà immòbil i en un perfecte equilibri».
Plató Fedó, 108 i.
__________________________________________
(Plató posa en boca de Sòcrates aquest raonament per a explicar la raó que la terra se sostingui sense necessitat de cap suport, que és el que havia formulat Anaximandre.)
__________________________________________
«Ell (Anaximandre) va dir que els éssers vius van néixer de l'evaporació de l'element humit deguda al sol; i que l'home, originàriament, s'assemblava a un altre ésser, a saber, a un peix».
Hipòlit, Ref. I,6, 6 (A 11)
__________________________________________
«Anaximandre va dir que els primers éssers vius van néixer de la humitat i coberts de teguments espinosos, però que, tan aviat com van créixer, van emergir cap a la part més seca, van partir el tegument i van continuar vivint durant un petit espai de temps».
Aeci, V, 19, 4 (A 30)
__________________________________________
«Ell (Anaximandre) diu, a més que l'home, originàriament, va néixer d'éssers d'una altra espècie, recolzant-se en el fet que mentre els altres éssers de seguida troben aliment per a la seva subsistència, l'home és l'únic que necessita un llarg període de criança; per això, si originàriament hagués estat el que és ara, no hauria pogut sobreviure mai».
Plutarc, Strom. (A 10)
__________________________________________
«Anaximandre de Milet va dir que, en la seva opinió, van néixer de l'aigua i la terra quan estaven calentes uns peixos o éssers semblants a peixos. Els homes es van formar dins d'aquests éssers i els petits es van quedar entre ells fins al temps de la pubertat; després, per fi, els éssers es van obrir pas i van emergir homes i dones capaços ja de trobar el seu propi sosteniment».}}
Censorio (IV, 7, A 30)
__________________________________________
Textos extraídos de Guthrie, W.K.C., Historia de la filosofía griega, (Gredos, Madrid 1984, Vol.I). |
Original en castellà
Anaximandro llamó a la arkhé y elemento de las cosas existentes «lo ilimitado», siendo el primero en atribuir este nombre a la arkhé. Dice que no es ni agua ni ninguno de los así llamados elementos, sino una sustancia diferente que es ilimitada, de la cual nacen todos los cielos y los mundos que hay en ellos. Las cosas perecen en aquellas de las que han recibido su ser, como es debido; pues mutuamente se dan justa retribución por su injusticia según el decreto [o quizás «ordenamiento»] del tiempo -así se expresa él en términos un tanto poéticos.
Es claro que cuando él observó cómo los cuatro elementos se cambian los unos en los otros, no creyó que fuese razonable pensar que uno de ellos subyacía en los restantes, sino que postuló algo aparte. Además, él no explica la génesis mediante una alteración cualitativa del elemento, sino mediante una separación de los contrarios, originada por el movimiento eterno».
Simplicio, Física, 24,13, DK,A9 y B I.
__________________________________________
«Todo, o es origen o tuvo origen: lo ilimitado no tuvo origen, porque equivaldría a tener un límite. Además, al ser el origen (o fuente, o principio: arkhé), es inengendrado e imperecedero... Por ello, como digo, no puede tener un origen, sino que él resulta ser el origen de lo demás, y abarca y gobierna todas las cosas...»
(Aristóteles, refiriéndose al ápeiron de Anaximandro, en Física, 203b 6)
__________________________________________
«Anaximandro de Mileto, hijo de Praxíades, dice que el primer principio de las cosas que existen es lo ilimitado, porque todas las cosas se originan de él, y en él perecen. Por ello innumerables mundos nacen y de nuevo se disuelven en aquello de lo que surgieron».
Aecio (A 14)
__________________________________________
«Él (Anaximandro) dice que, en el nacimiento de este cosmos, un germen de calor y frío se separó de la sustancia eterna y de él surgió una esfera de llama en torno al vapor que rodea la tierra, [ciñéndolo] como la corteza ciñe al árbol. Cuando aquella se rasgó y se separó en varios anillos, se originaron el sol, la luna y las estrellas».
Eusebio, Stromateis, (DK, A 10)
__________________________________________
«Algunos de ellos dicen que el mar es un residuo de la humedad primigenia. El espacio que rodeaba la tierra era húmedo y, luego, el sol evaporó parte de la humedad... pero la parte que quedó en las concavidades de la tierra formó el mar. Debido a ello el mar no deja de empequeñecerse según el sol lo va secando y llegará un momento en que se secará. De esta opinión, según Teofrasto, fueron Anaximandro y Diógenes».
Alejandro de Afrodisia (DK, A 27)
__________________________________________
«En primer lugar, por tanto, creo que la tierra es un cuerpo esférico situado en el centro de los cielos y que, por ello, no necesita de aire ni de ninguna otra fuerza para sostenerse: la uniformidad de los cielos en todas sus partes y el equilibrio de la tierra misma son suficientes para sostenerla. Una cosa en equilibrio situada en el centro de lo que es uniforme no puede inclinarse en ninguna dirección, ni más ni menos: permanecerá inmóvil y en un perfecto equilibrio».
Platón Fedón, 108 e.
__________________________________________
(Platón pone en boca de Sócrates este razonamiento para explicar la razón de que la tierra se sostenga sin necesidad de ningún soporte, que es el que había formulado Anaximandro.)
__________________________________________
«Él (Anaximandro) dijo que los seres vivos nacieron de la evaporación del elemento húmedo debida al sol; y que el hombre, originariamente, se asemejaba a otro ser, a saber, a un pez».
Hipólito, Ref. I,6, 6 (A 11)
__________________________________________
«Anaximandro dijo que los primeros seres vivos nacieron de la humedad y cubiertos de tegumentos espinosos, pero que, tan pronto como crecieron, emergieron hacia la parte más seca, partieron el tegumento y continuaron viviendo durante un pequeño espacio de tiempo».
Aecio, V, 19, 4 (A 30)
__________________________________________
«Él (Anaximandro) dice, además que el hombre, originariamente, nació de seres de otra especie, apoyándose en que mientras los demás seres en seguida hallan alimento para su subsistencia, el hombre es el único que necesita un largo período de crianza; por ello, si originariamente hubiera sido lo que es ahora, nunca hubiera podido sobrevivir».
Plutarco, Strom. (A 10)
__________________________________________
«Anaximandro de Mileto dijo que, en su opinión, nacieron del agua y la tierra cuando estaban calientes unos peces o seres semejantes a peces. Los hombres se formaron dentro de estos seres y los pequeños se quedaron entre ellos hasta el tiempo de la pubertad; luego, por fin, los seres se abrieron paso y emergieron hombres y mujeres capaces ya de hallar su propio sustento».}}
Censorio (IV, 7, A 30)
__________________________________________