Freud: el tabú de l'incest
De Wikisofia
La revisió el 22:10, 29 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "Moisés" a "Moisès")
Per poder viure units en pau, els germans victoriosos van renunciar a les dones, a les mateixes per les quals havien mort al pare, i van acceptar sotmetre's a l'exogàmia. El poder del pare estava destruït; la família es va organitzar d'acord amb el sistema matriarcal. L'actitud afectiva ambivalent dels fills cap al pare es va mantenir en vigència durant tota l'evolució posterior. En lloc del pare es va erigir determinat animal com a tòtem, acceptant-ho com a antecessor col·lectiu i com a geni tutelar; ningú podia danyar-ho o matar-ho; però una vegada a l'any tota la comunitat masculina es reunia en un banquet, en el qual el tòtem, fins llavors reverenciado, era esbocinat i menjat en comú. A ningú se li permetia abstenir-se d'aquest banquet, que representava la repetició solemne del parricidi, origen de l'ordre social, de les lleis morals i de la religió.
Moisès i la religió monoteista, en «Escrits sobre el judaisme i l'antisemitisme», Aliança, Madrid 1977, p.188. |