Bunge: la verificació
De Wikisofia
La revisió el 22:59, 31 ago 2015 per Sofibot (discussió | contribucions)
Les ciències formals demostren o proven: les ciències fàctiques verifiquen (confirmen o desconfirman) hipòtesis que en la seva majoria són provisionals. La demostració és completa i final; la verificació és incompleta i per això temporaria. La naturalesa mateixa del mètode científic impedeix la confirmacion final de les hipòtesis fàctiques. En efecte, els científics no només procuren acumular elements de prova de les seves suposicions multiplicant el nombre de casos en què elles es compleixen; també tracten d'obtenir casos desfavorables a les seves hipòtesis, fundant-se en el principi lògic que una sola conclusió que no concordi amb els fets té més pes que mil confirmacions. Per això, mentre les teories formals poden ser portades a un estat de perfecció (o estancament), els sistemes teòrics relatius als fets són essencialment defectuosos; compleixen, doncs, la condició necessària per ser perfectibles
La ciencia, su método y su filosofía, Siglo Veinte, Buenos Aires 1972, p.16. |
Original en castellà
Las ciencias formales demuestran o prueban: las ciencias fácticas verifican (confirman o desconfirman) hipótesis que en su mayoría son provisionales. La demostración es completa y final; la verificación es incompleta y por ello temporaria. La naturaleza misma del método científico impide la confirmacion final de las hipótesis fácticas. En efecto, los científicos no sólo procuran acumular elementos de prueba de sus suposiciones multiplicando el número de casos en que ellas se cumplen; también tratan de obtener casos desfavorables a sus hipótesis, fundándose en el principio lógico de que una sola conclusión que no concuerde con los hechos tiene más peso que mil confirmaciones. Por ello, mientras las teorías formales pueden ser llevadas a un estado de perfección (o estancamiento), los sistemas teóricos relativos a los hechos son esencialmente defectuosos; cumplen, pues, la condición necesaria para ser perfectibles