Diògenes Laerci: Anaximandre

Anaximandre

[1] Anaximandre, fill de Praxíades, era de Milet. Deia que l'infinit' és el principi i l'element, sense precisar-lo com aire, aigua o el que fos; que les seves parts són subjectes a canvi, que el tot, però, és immutable; que la terra és situada al mig, ocupant la posició central, i que és de forma esfèrica; que la lluna no té llum pròpía, sinó que és il·luminada pel sol; i, encara, que el sol no és més petit que la terra i que és limpidíssim foc.

Per primera vegada introduí el gnòmon i l'emplaçà a per a mesurar l'ombra del sol, segons diu Favorí (fr.60) a la Història vària, a fi d'assenyalar solsticis i equinoccis confeccionà també horòscops.

Fou el primer que dissenyà el contorn de la terra i del mar, àdhuc construí una esfera.

De la seva doctrina hom en féu una exposició sumària que sens dubte l'arribà a conèixer Apol·lodor d'Atenes (fr. 29), el qual, en la Cronologia, diu que ell tenia seixanta-quatre anys en el segon any de l'Olimpíada 58a., i que poc després finà. Florí quasi exactament amb Polícrates, el tirà de Samos. Es diu que mentre estava cantant unes noies se'n reien, i que ell, adonant-se'n, comentà: «Haurem de cantar més bé per tal de complaure els infants».

N'hi ha hagut un altre amb el nom d'Anaximandre, historiador, també de Milet, que va escriure en jònic.

Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs, Laia, Barcelona 1988, Vol. I, p.109-110.