Dixi

(del grec δεῖξις, deĩxis , de δείκνυμι, deiknymi, mostrar)

Localització i identificació de persones, objectes, processos, etc. dels quals es parla o als quals s'al·ludeix, en relació amb el context espaciotemporal creat per l'enunciació i per la participació en ella d'un sol parlant i almenys un destinatari. La deĩxis es troba igualment inclosa en la noció d'ostensió o definició ostensiva.

La situació d'enunciació és egocèntrica. El parlant se situa en el punt zero de les coordenades espaciotemporals del context díctic «ara» i «aquí»; a la ubicació amb referència al parlant se la denomina deĩxis absoluta. Si el punt zero pres com a origen és un altre qualsevol, es denomina deĩxis relativa.

Deĩxis textual: alguns díctics s'utilitzen a vegades per a al·ludir a elements lingüístics del text de l'enunciació, i poden, amb aquest ús, donar lloc a certes paradoxes lògiques: «L'oració que estic enunciant ara és falsa».

Deĩxis empàtica: es produeix quan el parlant utilitza els díctics «aquest», «aquí», «ara», en comptes d'«aquell», «allí», «després», perquè se sent personalment inclòs en la situació del receptor, o s'identifica amb el seu punt de vista.

Veure díctic.