Diferència entre revisions de la pàgina «Voltaire: religió i superstició»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - possibles, amb tal que no siguin mortíferas, + possibles, sempre que no siguin mortíferes,) |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
''De si és útil mantenir al poble en la superstició'' | ''De si és útil mantenir al poble en la superstició'' | ||
− | És tal la debilitat del gènere humà, i tal la seva perversitat, que sens dubte val més per a ell ser subjugat per totes les supersticions possibles, | + | És tal la debilitat del gènere humà, i tal la seva perversitat, que sens dubte val més per a ell ser subjugat per totes les supersticions possibles, sempre que no siguin mortíferes, que viure sense religió. L'home sempre ha tingut necessitat d'un fre, i encara que fos ridícul fer sacrificis als faunes, als silvanos, a les náyades, era molt més raonable i més útil adorar aquestes fantàstiques imatges de la Divinitat que lliurar-se a l'ateisme. Un ateu que fos razonador, violent i poderós, seria un assot tan funest com un supersticiós sanguinari. |
Quan els homes no tenen nocions clares de la Divinitat, les idees falses la supleixen, com en els mals temps es trafica amb moneda devaluada quan no es té moneda bona. El pagà no gosava cometre un crim davant el temor de ser castigat pels falsos déus [...] En tots els llocs en què hi ha establerta una societat, és necessària una religió; les lleis vetllen sobre els crims coneguts i la religió sobre els crims secrets. | Quan els homes no tenen nocions clares de la Divinitat, les idees falses la supleixen, com en els mals temps es trafica amb moneda devaluada quan no es té moneda bona. El pagà no gosava cometre un crim davant el temor de ser castigat pels falsos déus [...] En tots els llocs en què hi ha establerta una societat, és necessària una religió; les lleis vetllen sobre els crims coneguts i la religió sobre els crims secrets. |
Revisió del 21:25, 13 oct 2017
De si és útil mantenir al poble en la superstició
És tal la debilitat del gènere humà, i tal la seva perversitat, que sens dubte val més per a ell ser subjugat per totes les supersticions possibles, sempre que no siguin mortíferes, que viure sense religió. L'home sempre ha tingut necessitat d'un fre, i encara que fos ridícul fer sacrificis als faunes, als silvanos, a les náyades, era molt més raonable i més útil adorar aquestes fantàstiques imatges de la Divinitat que lliurar-se a l'ateisme. Un ateu que fos razonador, violent i poderós, seria un assot tan funest com un supersticiós sanguinari.
Quan els homes no tenen nocions clares de la Divinitat, les idees falses la supleixen, com en els mals temps es trafica amb moneda devaluada quan no es té moneda bona. El pagà no gosava cometre un crim davant el temor de ser castigat pels falsos déus [...] En tots els llocs en què hi ha establerta una societat, és necessària una religió; les lleis vetllen sobre els crims coneguts i la religió sobre els crims secrets.
Però una vegada que els homes han arribat a abraçar una religió pura i santa, la superstició es torna no només inútil, sinó molt perillosa. No s'ha de tractar d'alimentar amb gles a aquells als quals Déu es digna alimentar amb pa.
La superstició és a la religió el que l'astrologia a l'astronomia: la filla molt boja d'una mare molt entenimentada. Aquestes dues filles han subjugat molt temps tota la terra.
Tratado sobre la tolerancia, en Opúsculos satíricos y filosóficos. Traducción de R. de Dampierre, Alfaguara, Madrid 1978, p. 82-83. |
Original en castellà
De si es útil mantener al pueblo en la superstición
Es tal la debilidad del género humano, y tal su perversidad, que sin duda vale más para él ser subyugado por todas las supersticiones posibles, con tal de que no sean mortíferas, que vivir sin religión. El hombre siempre ha tenido necesidad de un freno, y aunque fuese ridículo hacer sacrificios a los faunos, a los silvanos, a las náyades, era mucho más razonable y más útil adorar esas fantásticas imágenes de la Divinidad que entregarse al ateísmo. Un ateo que fuese razonador, violento y poderoso, sería un azote tan funesto como un supersticioso sanguinario.
Cuando los hombres no tienen nociones claras de la Divinidad, las ideas falsas la suplen, como en los malos tiempos se trafica con moneda devaluada cuando no se tiene moneda buena. El pagano no osaba cometer un crimen ante el temor de ser castigado por los falsos dioses [...] En todos los sitios en que hay establecida una sociedad, es necesaria una religión; las leyes velan sobre los crímenes conocidos y la religión sobre los crímenes secretos.
Pero una vez que los hombres han llegado a abrazar una religión pura y santa, la superstición se vuelve no sólo inútil, sino muy peligrosa. No se debe tratar de alimentar con bellotas a aquellos a los que Dios se digna alimentar con pan.
La superstición es a la religión lo que la astrología a la astronomía: la hija muy loca de una madre muy cuerda. Estas dos hijas han subyugado mucho tiempo toda la tierra.