|
|
Línia 1: |
Línia 1: |
− | {{TextOriginal|es}} | + | {{PendentRev}} |
− | | |
− | Pues el amor, Sócrates -dijo-, no es amor de lo bello, como tú crees.
| |
− | | |
− | -¿Pues qué es entonces?
| |
− | | |
− | -Amor de la generación y procreación en lo bello.
| |
− | | |
− | -Sea así -dije yo.
| |
− | | |
− | -Por supuesto que es así -dijo. Ahora bien, ¿por qué precisamente de la generación? Porque la generación es algo eterno e inmortal en la medida en que pueda existir en algo mortal. Y es necesario, según lo acordado, desear la inmortalidad junto con el bien, si realmente el amor tiene por objeto la perpetua posesión del bien.
| |
− | {{TextOriginalSeparador}}
| |
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: l'amor consisteix a desitjar posseir el bé sempre|Idioma=Español}}
| |
− | | |
− | Doncs l'amor, Sòcrates -va dir-, no és amor del bell, com tu creus.
| |
− | | |
− | -Doncs què és llavors?
| |
− | | |
− | -Amor de la generació i procreació en el bell.
| |
− | | |
− | -Sigui així -vaig dir jo.
| |
− | | |
− | -Per descomptat que és així -va dir. Ara bé, per què precisament de la generació? Perquè la generació és quelcom etern i immortal en la mesura en què pugui existir en alguna cosa mortal. I és necessari, segons l'acordat, desitjar la immortalitat juntament amb el bé, si realment l'amor té per objecte la perpètua possessió del bé.
| |
− | {{Ref|Ref=''El banquete'', 207a (''Diálogos'', ''III, Fedón, Banquete, Fedro,'' Gredos, Madrid 1986, p. 255).|Títol=El banquete'', 207a (''Diálogos'', ''III, Fedón, Banquete, Fedro,|Cita=true}}
| |
− | {{InfoWiki}}
| |