Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: l'astrologia com pseudociència»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "refutabilidad" a "refutabilitat") |
m (Text de reemplaçament - "dad " a "tat ") |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
''El criteri per establir el status científic d'una teoria és la seva refutabilitat o la seva testabilidad.'' [...] | ''El criteri per establir el status científic d'una teoria és la seva refutabilitat o la seva testabilidad.'' [...] | ||
− | L'astrologia no passa la prova. Va impressionar i va enganyar molt als astrólogos el que ells consideraven elements de judici confirmatorios, fins al punt que van passar totalment per alt tota prova en contra. A més, en donar a les seves interpretacions i profecies un to suficientment vague, van aconseguir dissipar el que hauria estat una refutació de la teoria, si aquesta i les profecies haguessin estat més precises. Per escapar a la refutació, van destruir la | + | L'astrologia no passa la prova. Va impressionar i va enganyar molt als astrólogos el que ells consideraven elements de judici confirmatorios, fins al punt que van passar totalment per alt tota prova en contra. A més, en donar a les seves interpretacions i profecies un to suficientment vague, van aconseguir dissipar el que hauria estat una refutació de la teoria, si aquesta i les profecies haguessin estat més precises. Per escapar a la refutació, van destruir la testabilitat de la seva teoria. |
{{Ref|Ref=''El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions'', Paidós, Buenos Aires 1979, 2ª ed., p. 47.|Títol=El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions'', Paidós, Buenos Aires 1979, 2ª ed., p. 47.|Títol=El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 23:20, 22 març 2015
El criteri per establir el status científic d'una teoria és la seva refutabilitat o la seva testabilidad. [...]
L'astrologia no passa la prova. Va impressionar i va enganyar molt als astrólogos el que ells consideraven elements de judici confirmatorios, fins al punt que van passar totalment per alt tota prova en contra. A més, en donar a les seves interpretacions i profecies un to suficientment vague, van aconseguir dissipar el que hauria estat una refutació de la teoria, si aquesta i les profecies haguessin estat més precises. Per escapar a la refutació, van destruir la testabilitat de la seva teoria.
El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions, Paidós, Buenos Aires 1979, 2ª ed., p. 47. |