Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: l'astrologia com pseudociència»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "refutabilidad" a "refutabilitat")
m (Text de reemplaçament - "dad " a "tat ")
Línia 2: Línia 2:
 
''El criteri per establir el status científic d'una teoria és la seva refutabilitat o la seva testabilidad.'' [...]
 
''El criteri per establir el status científic d'una teoria és la seva refutabilitat o la seva testabilidad.'' [...]
  
L'astrologia no passa la prova. Va impressionar i va enganyar molt als astrólogos el que ells consideraven elements de judici confirmatorios, fins al punt que van passar totalment per alt tota prova en contra. A més, en donar a les seves interpretacions i profecies un to suficientment vague, van aconseguir dissipar el que hauria estat una refutació de la teoria, si aquesta i les profecies haguessin estat més precises. Per escapar a la refutació, van destruir la testabilidad de la seva teoria.
+
L'astrologia no passa la prova. Va impressionar i va enganyar molt als astrólogos el que ells consideraven elements de judici confirmatorios, fins al punt que van passar totalment per alt tota prova en contra. A més, en donar a les seves interpretacions i profecies un to suficientment vague, van aconseguir dissipar el que hauria estat una refutació de la teoria, si aquesta i les profecies haguessin estat més precises. Per escapar a la refutació, van destruir la testabilitat de la seva teoria.
 
{{Ref|Ref=''El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions'', Paidós, Buenos Aires 1979, 2ª ed., p. 47.|Títol=El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions'', Paidós, Buenos Aires 1979, 2ª ed., p. 47.|Títol=El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 23:20, 22 març 2015

El criteri per establir el status científic d'una teoria és la seva refutabilitat o la seva testabilidad. [...]

L'astrologia no passa la prova. Va impressionar i va enganyar molt als astrólogos el que ells consideraven elements de judici confirmatorios, fins al punt que van passar totalment per alt tota prova en contra. A més, en donar a les seves interpretacions i profecies un to suficientment vague, van aconseguir dissipar el que hauria estat una refutació de la teoria, si aquesta i les profecies haguessin estat més precises. Per escapar a la refutació, van destruir la testabilitat de la seva teoria.

El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions, Paidós, Buenos Aires 1979, 2ª ed., p. 47.