Diferència entre revisions de la pàgina «Weil, Simone: la col·lectivitat no pensa»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Weil, Simone: la col·lectivitat no pensa|Idioma=Español}} Així com l'home no està fet per ser la joguina d'...».) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Weil, Simone: la col·lectivitat no pensa|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Weil, Simone: la col·lectivitat no pensa|Idioma=Español}} | ||
Així com l'home no està fet per ser la joguina d'una naturalesa cega, menys encara ho està per ser-ho de les cegues col·lectivitats que forma amb els seus semblants; però per deixar d'estar abandonat a la societat tan passivament com una gota d'aigua en el mar, seria necessari que pogués conèixer-la i actuar sobre ella. En realitat, en tots els àmbits les forces col·lectives sobrepassen infinitament les forces individuals: així, no és més fàcilment concebible un individu que disposi d'una porció de la vida col·lectiva que una línia que s'amplia per l'addició d'un punt. És aquesta almenys l'aparença; però en realitat hi ha una excepció i només una, a saber, l'àmbit del pensament. En el que concerneix al pensament, la relació s'inverteix: l'individu sobrepassa al no-res, perquè el pensament no es forma sinó en una esperit que es troba solament enfront de si mateix; les col·lectivitats no pensen en absolut. | Així com l'home no està fet per ser la joguina d'una naturalesa cega, menys encara ho està per ser-ho de les cegues col·lectivitats que forma amb els seus semblants; però per deixar d'estar abandonat a la societat tan passivament com una gota d'aigua en el mar, seria necessari que pogués conèixer-la i actuar sobre ella. En realitat, en tots els àmbits les forces col·lectives sobrepassen infinitament les forces individuals: així, no és més fàcilment concebible un individu que disposi d'una porció de la vida col·lectiva que una línia que s'amplia per l'addició d'un punt. És aquesta almenys l'aparença; però en realitat hi ha una excepció i només una, a saber, l'àmbit del pensament. En el que concerneix al pensament, la relació s'inverteix: l'individu sobrepassa al no-res, perquè el pensament no es forma sinó en una esperit que es troba solament enfront de si mateix; les col·lectivitats no pensen en absolut. | ||
− | {{Ref|Ref=S. Weil, '' | + | {{Ref|Ref=S. Weil, ''Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la opresión social'', Paidós, Barcelona 1995, p. 117.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 23:21, 31 ago 2015
Així com l'home no està fet per ser la joguina d'una naturalesa cega, menys encara ho està per ser-ho de les cegues col·lectivitats que forma amb els seus semblants; però per deixar d'estar abandonat a la societat tan passivament com una gota d'aigua en el mar, seria necessari que pogués conèixer-la i actuar sobre ella. En realitat, en tots els àmbits les forces col·lectives sobrepassen infinitament les forces individuals: així, no és més fàcilment concebible un individu que disposi d'una porció de la vida col·lectiva que una línia que s'amplia per l'addició d'un punt. És aquesta almenys l'aparença; però en realitat hi ha una excepció i només una, a saber, l'àmbit del pensament. En el que concerneix al pensament, la relació s'inverteix: l'individu sobrepassa al no-res, perquè el pensament no es forma sinó en una esperit que es troba solament enfront de si mateix; les col·lectivitats no pensen en absolut.
S. Weil, Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la opresión social, Paidós, Barcelona 1995, p. 117. |
Original en castellà
Así como el hombre no está hecho para ser el juguete de una naturaleza ciega, menos aún lo está para serlo de las ciegas colectividades que forma con sus semejantes; pero para dejar de estar abandonado a la sociedad tan pasivamente como una gota de agua en el mar, sería necesario que pudiese conocerla y actuar sobre ella. En realidad, en todos los ámbitos las fuerzas colectivas sobrepasan infinitamente las fuerzas individuales: así, no es más fácilmente concebible un individuo que disponga de una porción de la vida colectiva que una línea que se amplía por la adición de un punto. Es ésta al menos la apariencia; pero en realidad hay una excepción y sólo una, a saber, el ámbito del pensamiento. En lo que concierne al pensamiento, la relación se invierte: el individuo sobrepasa a la nada, porque el pensamiento no se forma sino en un espíritu que se encuentra solo frente a sí mismo; las colectividades no piensan en absoluto.
Text traduït al català.
Així com l'home no està fet per ser la joguina d'una naturalesa cega, menys encara ho està per ser-ho de les cegues col·lectivitats que forma amb els seus semblants; però per deixar d'estar abandonat a la societat tan passivament com una gota d'aigua en el mar, seria necessari que pogués conèixer-la i actuar sobre ella. En realitat, en tots els àmbits les forces col·lectives sobrepassen infinitament les forces individuals: així, no és més fàcilment concebible un individu que disposi d'una porció de la vida col·lectiva que una línia que s'amplia per l'addició d'un punt. És aquesta almenys l'aparença; però en realitat hi ha una excepció i només una, a saber, l'àmbit del pensament. En el que concerneix al pensament, la relació s'inverteix: l'individu sobrepassa al no-res, perquè el pensament no es forma sinó en un esperit que es troba solament enfront de si mateix; les col·lectivitats no pensen en absolut.
S. Weil, Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la opresión social, Paidós, Barcelona 1995, p. 117. |
S'ha detectat un bucle de plantilla: Plantilla:InfoWiki