Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Heidegger 1»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Heidegger 1|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Heidegger 1|Idioma=Español}} | ||
El «ser aquí» es comprèn sempre a si mateix partint de la seva existència, d'una possibilitat de ser ell mateix o no ell mateix. Aquestes possibilitats, o les ha triat el «ser aquí» mateix, o aquest ha caigut en elles o crescut en cada cas ja en elles. L'existència es decideix exclusivament per obra del «ser aquí» mateix [...]. La qüestió de l'existència mai pot liquidar-se sinó pel mitjà d'existir mateix. La comprensió de si mateix que porta la direcció ''en això ''la anomenem «existencial». La qüestió de l'existència és una «incumbencia» òntica del «ser aquí» [...]. El preguntar per aquesta estructura té per meta mostrar per separat el que constitueix l'existència. El complex d'aquestes estructures l'anomenem la «existenciarietat». L'analítica d'aquesta no té el caràcter d'un comprendre existencial, sinó «existenciari». La possibilitat i necessitat d'una analítica existenciària del «ser aquí» es troba prefigurada en la constitució òntica d'aquest. | El «ser aquí» es comprèn sempre a si mateix partint de la seva existència, d'una possibilitat de ser ell mateix o no ell mateix. Aquestes possibilitats, o les ha triat el «ser aquí» mateix, o aquest ha caigut en elles o crescut en cada cas ja en elles. L'existència es decideix exclusivament per obra del «ser aquí» mateix [...]. La qüestió de l'existència mai pot liquidar-se sinó pel mitjà d'existir mateix. La comprensió de si mateix que porta la direcció ''en això ''la anomenem «existencial». La qüestió de l'existència és una «incumbencia» òntica del «ser aquí» [...]. El preguntar per aquesta estructura té per meta mostrar per separat el que constitueix l'existència. El complex d'aquestes estructures l'anomenem la «existenciarietat». L'analítica d'aquesta no té el caràcter d'un comprendre existencial, sinó «existenciari». La possibilitat i necessitat d'una analítica existenciària del «ser aquí» es troba prefigurada en la constitució òntica d'aquest. | ||
{{Ref|Ref=M. Heidegger, ''L'ésser i el temps'',FCE, Mèxic 1974, 5ª ed., p. 22.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=M. Heidegger, ''L'ésser i el temps'',FCE, Mèxic 1974, 5ª ed., p. 22.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 22:23, 24 maig 2017
El «ser aquí» es comprèn sempre a si mateix partint de la seva existència, d'una possibilitat de ser ell mateix o no ell mateix. Aquestes possibilitats, o les ha triat el «ser aquí» mateix, o aquest ha caigut en elles o crescut en cada cas ja en elles. L'existència es decideix exclusivament per obra del «ser aquí» mateix [...]. La qüestió de l'existència mai pot liquidar-se sinó pel mitjà d'existir mateix. La comprensió de si mateix que porta la direcció en això la anomenem «existencial». La qüestió de l'existència és una «incumbencia» òntica del «ser aquí» [...]. El preguntar per aquesta estructura té per meta mostrar per separat el que constitueix l'existència. El complex d'aquestes estructures l'anomenem la «existenciarietat». L'analítica d'aquesta no té el caràcter d'un comprendre existencial, sinó «existenciari». La possibilitat i necessitat d'una analítica existenciària del «ser aquí» es troba prefigurada en la constitució òntica d'aquest.
M. Heidegger, L'ésser i el temps,FCE, Mèxic 1974, 5ª ed., p. 22. |
Original en castellà
El «ser ahí» se comprende siempre a sí mismo partiendo de su existencia, de una posibilidad de ser él mismo o no él mismo. Estas posibilidades, o las ha elegido el «ser ahí» mismo, o éste ha caído en ellas o crecido en cada caso ya en ellas. La existencia se decide exclusivamente por obra del «ser ahí» mismo [...]. La cuestión de la existencia nunca puede liquidarse sino por el medio de existir mismo. La comprensión de sí mismo que lleva la dirección en esto la llamamos «existencial». La cuestión de la existencia es una «incumbencia» óntica del «ser ahí» [...]. El preguntar por esta estructura tiene por meta mostrar por separado lo que constituye la existencia. El complejo de estas estructuras lo llamamos la «existenciariedad». La analítica de ésta no tiene el carácter de un comprender existencial, sino «existenciario». La posibilidad y necesidad de una analítica existenciaria del «ser ahí» se halla prefigurada en la constitución óntica de éste.