Diferència entre revisions de la pàgina «Dianoètic»
De Wikisofia
m (bot: - per referir-se + per a referir-se) |
|||
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 3: | Línia 3: | ||
El terme grec [[Grec::διανοητιϰός]], derivat de [[Grec::διάνοια]] (''diànoia'' o coneixement discursiu) designa el que és intel·lectual. En l'actualitat, aquest terme s'utilitza especialment per a referir-se a aquelles virtuts (les ''virtuts dianoètiques'') que, segons [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], es refereixen a la part intel·lectual o pensant de l'[[ànima|ànima]] (''Ètica a Nicòmac,'' 1139 b). | El terme grec [[Grec::διανοητιϰός]], derivat de [[Grec::διάνοια]] (''diànoia'' o coneixement discursiu) designa el que és intel·lectual. En l'actualitat, aquest terme s'utilitza especialment per a referir-se a aquelles virtuts (les ''virtuts dianoètiques'') que, segons [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], es refereixen a la part intel·lectual o pensant de l'[[ànima|ànima]] (''Ètica a Nicòmac,'' 1139 b). | ||
− | Aristòtil distingeix cinc virtuts dianoètiques: art (''tekhné''), ciència (''epistéme''), prudència (''phrónesis''), saviesa (''sophía'') i enteniment (''nous''). Es distingeixen de les virtuts ètiques, que són aquelles que pertanyen a l'ànima, però que, fins i tot sense concurs de la raó, poden obeir-la (''Ètica a Nicòmac,'' 1102 b). | + | Aristòtil distingeix cinc virtuts dianoètiques: art (''tekhné''), ciència (''epistéme''), prudència (''[[frònesi|phrónesis]]''), saviesa (''[[Saviesa|sophía]]'') i enteniment (''nous''). Es distingeixen de les virtuts ètiques, que són aquelles que pertanyen a l'ànima, però que, fins i tot sense concurs de la raó, poden obeir-la (''Ètica a Nicòmac,'' 1102 b). |
− | + | Vegeu [[just mitjà|just mitjà]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 22:06, 30 set 2018
S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent
El terme grec διανοητιϰός, derivat de διάνοια (diànoia o coneixement discursiu) designa el que és intel·lectual. En l'actualitat, aquest terme s'utilitza especialment per a referir-se a aquelles virtuts (les virtuts dianoètiques) que, segons Aristòtil, es refereixen a la part intel·lectual o pensant de l'ànima (Ètica a Nicòmac, 1139 b).
Aristòtil distingeix cinc virtuts dianoètiques: art (tekhné), ciència (epistéme), prudència (phrónesis), saviesa (sophía) i enteniment (nous). Es distingeixen de les virtuts ètiques, que són aquelles que pertanyen a l'ànima, però que, fins i tot sense concurs de la raó, poden obeir-la (Ètica a Nicòmac, 1102 b).
Vegeu just mitjà.