Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl, Edmund: noema i noesi/es»
De Wikisofia
< Recurs:Husserl, Edmund: noema i noesi
m (bot: - ser -el ser como conciencia y el ser como ser que se da a conocer en la conciencia, el ser trascendente-, + ser –el ser como conciencia y el ser como ser que se da a conocer en la conciencia, el ser trascendente–,) |
m (bot: - ser -el ser com a consciència i el ser com ser que es dóna a conèixer en la consciència, el ser transcendent-, + ser –el ser com a consciència i el ser com ser que es dóna a conèixer en la consciència, el ser transcendent–,) |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: noema i noesi|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: noema i noesi|Idioma=Español}} | ||
− | La reducció fenomenològica ens va donar per resultat el regne de la consciència transcendental com a regne d'un ésser «absolut» en un sentit molt precís. És aquest ser la categoria radical del ser en general (o, en el nostre llenguatge, la regió radical) en què tenen les seves arrels les altres regions de l'ésser, al fet que es refereixen per la seva ''essència'', de la qual per tant depenen essencialment totes. La teoria de les categories no pot menys, en absolut, de partir d'aquesta distinció, la més radical de totes les del ser | + | La reducció fenomenològica ens va donar per resultat el regne de la consciència transcendental com a regne d'un ésser «absolut» en un sentit molt precís. És aquest ser la categoria radical del ser en general (o, en el nostre llenguatge, la regió radical) en què tenen les seves arrels les altres regions de l'ésser, al fet que es refereixen per la seva ''essència'', de la qual per tant depenen essencialment totes. La teoria de les categories no pot menys, en absolut, de partir d'aquesta distinció, la més radical de totes les del ser –el ser com a consciència i el ser com ser que es dóna a conèixer en la consciència, el ser transcendent–, que, com es veu, només pot aconseguir-se i apreciar-se en tota la seva puresa mitjançant el mètode de la reducció fenomenològica. |
{{Ref|Ref=''Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica'', § 76 (FCE, México 1949, p. 169).|Títol=Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica'', § 76 (FCE, México 1949, p. 169).|Títol=Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 16:24, 19 set 2017
La reducción fenomenológica nos dio por resultado el reino de la conciencia trascendental como reino de un ser «absoluto» en un sentido muy preciso. Es este ser la categoría radical del ser en general (o, en nuestro lenguaje, la región radical) en que tienen sus raíces las demás regiones del ser, a que se refieren por su esencia, de la que por tanto dependen esencialmente todas. La teoría de las categorías no puede menos, en absoluto, de partir de esta distinción, la más radical de todas las del ser –el ser como conciencia y el ser como ser que se da a conocer en la conciencia, el ser trascendente–, que, como se ve, sólo puede alcanzarse y apreciarse en toda su pureza mediante el método de la reducción fenomenológica.
Text traduït al català.
La reducció fenomenològica ens va donar per resultat el regne de la consciència transcendental com a regne d'un ésser «absolut» en un sentit molt precís. És aquest ser la categoria radical del ser en general (o, en el nostre llenguatge, la regió radical) en què tenen les seves arrels les altres regions de l'ésser, al fet que es refereixen per la seva essència, de la qual per tant depenen essencialment totes. La teoria de les categories no pot menys, en absolut, de partir d'aquesta distinció, la més radical de totes les del ser –el ser com a consciència i el ser com ser que es dóna a conèixer en la consciència, el ser transcendent–, que, com es veu, només pot aconseguir-se i apreciar-se en tota la seva puresa mitjançant el mètode de la reducció fenomenològica.
Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica, § 76 (FCE, México 1949, p. 169). |