Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Gilles Lipovetsky 2»

De Wikisofia

(modificant original)
m (Text de reemplaçament - "la mateixa destinació" a "el mateix destí")
 
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Gilles Lipovetsky 2|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Gilles Lipovetsky 2|Idioma=Español}}
el narcisisme [...] correspon a la descrispació de les postures polítiques i ideològiques i a la sobrevaloració concomitant de les qüestions subjectives. Windsurf, skate, Ala Delta, la societat postmoderna és l'edat del lliscament, imatge esportiva que il·lustra amb exactitud un temps en què el res publica ja no té una base sòlida, un ancoratge emocional estable. En l'actualitat les qüestions crucials que concerneixen a la vida col·lectiva coneixen la mateixa destinació que els discos més venuts dels hit-parades, totes les altures es dobleguen, tot es llisca en una indiferència relaxada. És aquesta destitució i trivialització del que antany va ser superior el que caracteritza el narcisisme, no la pretesa situació d'un individu totalment desconnectat social i replegat en la seva intimitat solipsista. El narcisisme només troba el seu veritable sentit a escala històrica; en l'essencial coincideix amb el procés tendencial que condueix als individus a reduir la càrrega emocional invertida en l'espai públic o en les esferes trascendentakles i correlativament a augmentar les prioritats de l'esfera privada.
+
el narcisisme [...] correspon a la descrispació de les postures polítiques i ideològiques i a la sobrevaloració concomitant de les qüestions subjectives. Windsurf, skate, Ala Delta, la societat postmoderna és l'edat del lliscament, imatge esportiva que il·lustra amb exactitud un temps en què la ''res publica'' ja no té una base sòlida, un ancoratge emocional estable. En l'actualitat les qüestions crucials que concerneixen la vida col·lectiva coneixen el mateix destí que els discos més venuts dels hit-parades, totes les altures es dobleguen, tot es llisca en una indiferència relaxada. És aquesta destitució i trivialització del que antany va ser superior el que caracteritza el narcisisme, no la pretesa situació d'un individu totalment desconnectat social i replegat en la seva intimitat solipsista. El narcisisme només troba el seu veritable sentit a escala històrica; en l'essencial coincideix amb el procés tendencial que condueix als individus a reduir la càrrega emocional invertida en l'espai públic o en les esferes trascendentakles i correlativament a augmentar les prioritats de l'esfera privada.
  
 
{{Ref|Ref=Gilles Lipovetsky, '' La era del vacío,'' Anagrama, Barcelona 1995, 8ª ed., p. 12-13.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Gilles Lipovetsky, '' La era del vacío,'' Anagrama, Barcelona 1995, 8ª ed., p. 12-13.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 22:50, 8 set 2018

el narcisisme [...] correspon a la descrispació de les postures polítiques i ideològiques i a la sobrevaloració concomitant de les qüestions subjectives. Windsurf, skate, Ala Delta, la societat postmoderna és l'edat del lliscament, imatge esportiva que il·lustra amb exactitud un temps en què la res publica ja no té una base sòlida, un ancoratge emocional estable. En l'actualitat les qüestions crucials que concerneixen la vida col·lectiva coneixen el mateix destí que els discos més venuts dels hit-parades, totes les altures es dobleguen, tot es llisca en una indiferència relaxada. És aquesta destitució i trivialització del que antany va ser superior el que caracteritza el narcisisme, no la pretesa situació d'un individu totalment desconnectat social i replegat en la seva intimitat solipsista. El narcisisme només troba el seu veritable sentit a escala històrica; en l'essencial coincideix amb el procés tendencial que condueix als individus a reduir la càrrega emocional invertida en l'espai públic o en les esferes trascendentakles i correlativament a augmentar les prioritats de l'esfera privada.


Gilles Lipovetsky, La era del vacío, Anagrama, Barcelona 1995, 8ª ed., p. 12-13.

Original en castellà

el narcisismo [...] corresponde a la descrispación de las posturas políticas e ideológicas y a la sobrevaloración concomitante de las cuestiones subjetivas. Windsurf, skate, Ala Delta, la sociedad posmoderna es la edad del deslizamiento, imagen deportiva que ilustra con exactitud un tiempo en que la res publica ya no tiene una base sólida, un anclaje emocional estable. En la actualidad las cuestiones cruciales que conciernen a la vida colectiva conocen el mismo destino que los discos más vendidos de los hit-parades, todas las alturas se doblegan, todo se desliza en una indiferencia relajada. Es esta destitución y trivialización de lo que antaño fue superior lo que caracteriza el narcisismo, no la pretendida situación de un individuo totalmente desconectado de lo social y replegado en su intimidad solipsista. El narcisismo sólo encuentra su verdadero sentido a escala histórica; en lo esencial coincide con el proceso tendencial que conduce a los individuos a reducir la carga emocional invertida en el espacio público o en las esferas trascendentakles y correlativamente a aumentar las prioridades de la esfera privada.