Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: el progrés cap a millor»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: el p...».) |
m (bot: - retardar-ho— + retardar-lo—) |
||
(16 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
Línia 17: | Línia 8: | ||
''En quina ordre, únicament, es pot esperar el progrés cap a millor?'' | ''En quina ordre, únicament, es pot esperar el progrés cap a millor?'' | ||
− | La resposta és la següent: no pel curs de les coses | + | La resposta és la següent: no pel curs de les coses ''de baix cap amunt'', sinó ''de dalt cap avall''. Esperar que mitjançant l'educació de la joventut, amb la instrucció domèstica i més tard escolar, de l'escola elemental a la superior, en una cultura espiritual i moral enfortida per l'ensenyament religiós, s'arribés a formar no només bons ciutadans, sinó donats al bé, capaços de sostenir-se i progressar sempre, heus aquí un pla l'assoliment del qual sembla difícil. Perquè no només ocorre que el poble considera que el cost de l'educació de la seva joventut, que ell sosté, hagués de carregar sobre l'Estat, i aquest amb prou feines té alguna cosa disponible per a retribuir a mestres actius i lliurats al seu ofici [...], doncs tot ho necessita per a la guerra; sinó també que tota aquesta maquinària de l'educació no mostra cap coordinació si no és planejada reflexivament des de dalt i posada en joc conformement a aquest pla i mantinguda regularment conforme a ell; per la qual seria necessari que l'Estat es reformés a si mateix de temps en temps i, assajant l'evolució en lloc de la revolució, progressés de continu cap a millor. Però també són homes els que han de dur a terme aquesta instrucció, éssers, per tant, que han de ser instruïts al seu torn per a aquest menester; així que, amb aquesta fragilitat de la naturalesa humana, [...] l'esperança del seu progrés no podem posar-la positivament sinó en una saviesa que flueixi de dalt a baix (la que, si invisible per a nosaltres, es diu Providència), mentre que, respecte als homes mateixos, al que en ells podem esperar i fomentar, no hi ha sinó una saviesa negativa que pugui servir-nos, a saber, la que els obligui a fer que la ''guerra'' —l'obstacle més gran del que és moral, perquè no fa sinó retardar-lo— es faci a poc a poc més humana, després menys freqüent, i finalment desaparegui com a guerra agressiva, per a implantar, d'aquesta manera, una constitució que, per la seva índole, sense afeblir-se, recolzada en autèntics principis de dret, pugui progressar amb constància cap a millor. |
''Conclusió'' | ''Conclusió'' | ||
− | Un metge no feia sinó consolar al seu malalt | + | Un metge no feia sinó consolar al seu malalt cada dia amb l'anunci de la propera curació, avui dient-li que el pols anava millor, demà que el que havia millorat era l'excreció, passat que la suor era més fresc, etc. El malalt rep la visita d'un amic: com va aquesta malaltia?, li pregunta res més entrar. Com ha d'anar! M'estic morint de millorança! A ningú li prendré a mal que, en vista del mal caire que ofereix la cosa pública, comenci a desesperar de la salut del gènere humà i del seu presumpte progrés o millorança, però jo confio en el remei heroic presentat per Hume i que promet una ràpida curació: «Quan veig ara (ens diu), les nacions en guerra, se'm figura veure dos borratxos que es peguen de cops en una terrisseria. Que, a més d'haver d'atendre a la curació dels seus bonys durant llarg temps, hauran de pagar tots els estralla que van fer en la tenda. ''Sero sapiunt Phryges''. Els dolors que seguiran a la present guerra poden forçar al profeta polític la confessió de la propera orientació del gènere humà cap a millor, que ja es troba en perspectiva. |
− | {{Ref|Ref=''Si el | + | {{Ref|Ref=''Si el género humano se halla en progreso constante hacia mejor'', en ''Filosofía de la historia'', FCE, México 1979, p. 115-118.|Títol=Si el género humano se halla en progreso constante hacia mejor'', en ''Filosofía de la historia|Cita=true}} |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 14:39, 3 nov 2018
En quina ordre, únicament, es pot esperar el progrés cap a millor?
La resposta és la següent: no pel curs de les coses de baix cap amunt, sinó de dalt cap avall. Esperar que mitjançant l'educació de la joventut, amb la instrucció domèstica i més tard escolar, de l'escola elemental a la superior, en una cultura espiritual i moral enfortida per l'ensenyament religiós, s'arribés a formar no només bons ciutadans, sinó donats al bé, capaços de sostenir-se i progressar sempre, heus aquí un pla l'assoliment del qual sembla difícil. Perquè no només ocorre que el poble considera que el cost de l'educació de la seva joventut, que ell sosté, hagués de carregar sobre l'Estat, i aquest amb prou feines té alguna cosa disponible per a retribuir a mestres actius i lliurats al seu ofici [...], doncs tot ho necessita per a la guerra; sinó també que tota aquesta maquinària de l'educació no mostra cap coordinació si no és planejada reflexivament des de dalt i posada en joc conformement a aquest pla i mantinguda regularment conforme a ell; per la qual seria necessari que l'Estat es reformés a si mateix de temps en temps i, assajant l'evolució en lloc de la revolució, progressés de continu cap a millor. Però també són homes els que han de dur a terme aquesta instrucció, éssers, per tant, que han de ser instruïts al seu torn per a aquest menester; així que, amb aquesta fragilitat de la naturalesa humana, [...] l'esperança del seu progrés no podem posar-la positivament sinó en una saviesa que flueixi de dalt a baix (la que, si invisible per a nosaltres, es diu Providència), mentre que, respecte als homes mateixos, al que en ells podem esperar i fomentar, no hi ha sinó una saviesa negativa que pugui servir-nos, a saber, la que els obligui a fer que la guerra —l'obstacle més gran del que és moral, perquè no fa sinó retardar-lo— es faci a poc a poc més humana, després menys freqüent, i finalment desaparegui com a guerra agressiva, per a implantar, d'aquesta manera, una constitució que, per la seva índole, sense afeblir-se, recolzada en autèntics principis de dret, pugui progressar amb constància cap a millor.
Conclusió
Un metge no feia sinó consolar al seu malalt cada dia amb l'anunci de la propera curació, avui dient-li que el pols anava millor, demà que el que havia millorat era l'excreció, passat que la suor era més fresc, etc. El malalt rep la visita d'un amic: com va aquesta malaltia?, li pregunta res més entrar. Com ha d'anar! M'estic morint de millorança! A ningú li prendré a mal que, en vista del mal caire que ofereix la cosa pública, comenci a desesperar de la salut del gènere humà i del seu presumpte progrés o millorança, però jo confio en el remei heroic presentat per Hume i que promet una ràpida curació: «Quan veig ara (ens diu), les nacions en guerra, se'm figura veure dos borratxos que es peguen de cops en una terrisseria. Que, a més d'haver d'atendre a la curació dels seus bonys durant llarg temps, hauran de pagar tots els estralla que van fer en la tenda. Sero sapiunt Phryges. Els dolors que seguiran a la present guerra poden forçar al profeta polític la confessió de la propera orientació del gènere humà cap a millor, que ja es troba en perspectiva.
Si el género humano se halla en progreso constante hacia mejor, en Filosofía de la historia, FCE, México 1979, p. 115-118. |
Original en castellà
¿En qué orden, únicamente, se puede esperar el progreso hacia mejor?
La respuesta es la siguiente: no por el curso de las cosas de abajo arriba, sino de arriba abajo. Esperar que mediante la educación de la juventud, con la instrucción doméstica y más tarde escolar, de la escuela elemental a la superior, en una cultura espiritual y moral fortalecida por la enseñanza religiosa, se llegase a formar no sólo buenos ciudadanos, sino dados al bien, capaces de sostenerse y progresar siempre, he aquí un plan cuyo logro parece difícil. Porque no sólo ocurre que el pueblo considera que el coste de la educación de su juventud, que él sostiene, debiera cargar sobre el Estado, y éste apenas si tiene algo disponible para retribuir a maestros activos y entregados a su oficio [...], pues todo lo necesita para la guerra; sino también que toda esta maquinaria de la educación no muestra coordinación alguna si no es planeada reflexivamente desde arriba y puesta en juego con arreglo a ese plan y mantenida regularmente conforme a él; para la cual sería necesario que el Estado se reformase a sí mismo de tiempo en tiempo y, ensayando la evolución en lugar de la revolución, progresara de continuo hacia mejor. Pero también son hombres los que tienen que llevar a cabo esta instrucción, seres, por lo tanto, que deben ser instruidos a su vez para ese menester; así que, con esta fragilidad de la naturaleza humana, [...] la esperanza de su progreso no podemos ponerla positivamente sino en una sabiduría que fluya de arriba abajo (la que, si invisible para nosotros, se llama Providencia), mientras que, por lo que respecta a los hombres mismos, a lo que en ellos podemos esperar y fomentar, no hay sino una sabiduría negativa que pueda servirnos, a saber, la que les obligue a que la guerra, el mayor obstáculo de lo moral, pues no hace sino retrasarlo, se haga poco a poco más humana, luego menos frecuente, y por último desaparezca como guerra agresiva, para, de este modo, implantar una constitución que, por su índole, sin debilitarse, apoyada en auténticos principios de derecho, pueda progresar con constancia hacia mejor.
Conclusión
Un médico no hacía sino consolar a su enfermo todos los días con el anuncio de la próxima curación, hoy diciéndole que el pulso iba mejor, mañana que lo que había mejorado era la excreción, pasado que el sudor era más fresco, etc. El enfermo recibe la visita de un amigo: ¿cómo va esa enfermedad?, le pregunta nada más entrar. ¡Cómo ha de ir ! ¡Me estoy muriendo de mejoría! A nadie le voy a tomar a mal que, en vista del mal cariz que ofrece la cosa pública, empiece a desesperar de la salud del género humano y de su presunto progreso o mejoría, pero yo confío en el remedio heroico presentado por Hume y que promete una rápida curación: «Cuando veo ahora (nos dice), las naciones en guerra, se me figura ver dos borrachos que se pegan de golpes en una cacharrería. Que, además de tener que atender a la curación de sus chichones durante largo tiempo, habrán de pagar todos los estropicios que hicieron en la tienda. Sero sapiunt Phryges. Los dolores que seguirán a la presente guerra pueden forzar al profeta político la confesión de la próxima orientación del género humano hacia mejor, que ya se halla en perspectiva.