Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de D. Hume 5»
De Wikisofia
m (bot: - eternes, immutable i + eternes, immutablement i) |
m (bot: - raó, això és, + raó, és a dir,) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Heus aquí, doncs, una proposició que, segons crec, pot ser considerada com a certa:'' que l'origen de la justícia es troba únicament en l'egoisme i la limitada generositat dels homes, juntament amb l'escassa provisió amb què la naturalesa ha subvingut a les necessitats d'aquests.'' | Heus aquí, doncs, una proposició que, segons crec, pot ser considerada com a certa:'' que l'origen de la justícia es troba únicament en l'egoisme i la limitada generositat dels homes, juntament amb l'escassa provisió amb què la naturalesa ha subvingut a les necessitats d'aquests.'' | ||
| − | [...] El sentiment de justícia no està basat en la raó, | + | [...] El sentiment de justícia no està basat en la raó, és a dir, en el descobriment de certes connexions i relacions d'idees eternes, immutablement i universalment obligatòries, doncs, atès que és alguna cosa reconegut que una alteració [...] en el caràcter i circumstància de la humanitat alteraria també els nostres deures i obligacions, el sistema comú, que afirma que ''el sentiment de la virtut deriva de la raó'', hauria de mostrar necessàriament el canvi que això hauria de produir en les relacions i idees. Però és evident que l'únic motiu que una àmplia generositat dels home i l'abundància perfecta de totes les coses destruïssin la idea de justícia es deu al fet que farien aquesta mateixa idea innecessària; i també ho és, d'altra banda, que la benevolència limitada i la precària condició dels homes donen lloc a aquesta idea únicament perquè la fan necessària per a l'interès públic i pel de cada individu. Va ser, per tant, una preocupació pel nostre propi interès i per l'interès general el que ens va portar a establir les lleis de la justícia. [...] Per tant, el sentiment de justícia no està basat en les nostres idees, sinó en les nostres impressions. |
{{Ref|Ref=D. Hume, ''Tratado de la naturaleza humana'', III, p. 2, sec.3 (Editora Nacional, Madrid 1977, vol. 2, p. 722).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=D. Hume, ''Tratado de la naturaleza humana'', III, p. 2, sec.3 (Editora Nacional, Madrid 1977, vol. 2, p. 722).|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 13:23, 4 juny 2018
Heus aquí, doncs, una proposició que, segons crec, pot ser considerada com a certa: que l'origen de la justícia es troba únicament en l'egoisme i la limitada generositat dels homes, juntament amb l'escassa provisió amb què la naturalesa ha subvingut a les necessitats d'aquests.
[...] El sentiment de justícia no està basat en la raó, és a dir, en el descobriment de certes connexions i relacions d'idees eternes, immutablement i universalment obligatòries, doncs, atès que és alguna cosa reconegut que una alteració [...] en el caràcter i circumstància de la humanitat alteraria també els nostres deures i obligacions, el sistema comú, que afirma que el sentiment de la virtut deriva de la raó, hauria de mostrar necessàriament el canvi que això hauria de produir en les relacions i idees. Però és evident que l'únic motiu que una àmplia generositat dels home i l'abundància perfecta de totes les coses destruïssin la idea de justícia es deu al fet que farien aquesta mateixa idea innecessària; i també ho és, d'altra banda, que la benevolència limitada i la precària condició dels homes donen lloc a aquesta idea únicament perquè la fan necessària per a l'interès públic i pel de cada individu. Va ser, per tant, una preocupació pel nostre propi interès i per l'interès general el que ens va portar a establir les lleis de la justícia. [...] Per tant, el sentiment de justícia no està basat en les nostres idees, sinó en les nostres impressions.
| D. Hume, Tratado de la naturaleza humana, III, p. 2, sec.3 (Editora Nacional, Madrid 1977, vol. 2, p. 722). |
Original en castellà
He aquí, pues, una proposición que, según creo, puede ser considerada como cierta: que el origen de la justicia se encuentra únicamente en el egoísmo y la limitada generosidad de los hombres, junto con la escasa provisión con que la naturaleza ha subvenido a las necesidades de éstos.
[...] El sentimiento de justicia no está basado en la razón, esto es, en el descubrimiento de ciertas conexiones y relaciones de ideas eternas, inmutable y universalmente obligatorias, pues, dado que es algo reconocido que una alteración [...] en el carácter y circunstancia de la humanidad alteraría también nuestros deberes y obligaciones, el sistema común, que afirma que el sentimiento de la virtud deriva de la razón, tendría que mostrar necesariamente el cambio que ello debería producir en las relaciones e ideas. Pero es evidente que el único motivo de que una amplia generosidad de los hombre y la abundancia perfecta de todas las cosas destruyeran la idea de justicia se debe a que harían esta misma idea innecesaria; y también lo es, por otra parte, que la benevolencia limitada y la precaria condición de los hombres dan lugar a esa idea únicamente porque la hacen necesaria para el interés público y para el de cada individuo. Fue, por consiguiente, una preocupación por nuestro propio interés y por el interés general lo que nos llevó a establecer las leyes de la justicia. [...] Por tanto, el sentimiento de justicia no está basado en nuestras ideas, sino en nuestras impresiones.