Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Kant: l'ingenu colom»
De Wikisofia
m (bot: - fins a després si + fins després si) |
|||
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 14: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | El lleuger colom, que sent la resistència de l'aire que solca en volar lliurement, podria imaginar-se que volaria molt millor encara en un espai buit. D'aquesta mateixa forma va abandonar Plató el món dels sentits, per imposar límits tan estrets a l'enteniment. Plató es va atrevir a anar més enllà d'ells, volant en l'espai buit de la raó pura per mitjà de les ales de les idees. No es va adonar que, amb tots els seus esforços, no avançava res, ja que no tenia punt de suport, per | + | El lleuger colom, que sent la resistència de l'aire que solca en volar lliurement, podria imaginar-se que volaria molt millor encara en un espai buit. D'aquesta mateixa forma va abandonar Plató el món dels sentits, per a imposar límits tan estrets a l'enteniment. Plató es va atrevir a anar més enllà d'ells, volant en l'espai buit de la raó pura per mitjà de les ales de les idees. No es va adonar que, amb tots els seus esforços, no avançava res, ja que no tenia punt de suport, per dir-ho així, no tenia base on sostenir-se i on aplicar les seves forces per a fer moure l'enteniment. Però sol ocórrer-li a la raó humana que acaba al més aviat possible el seu edifici en l'especulació i no examina fins després si els fonaments tenen l'assentament adequat. |
| − | {{Ref|Ref=''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura, '' Introducción, B 9 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 46-47).}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 21:46, 17 oct 2017
El lleuger colom, que sent la resistència de l'aire que solca en volar lliurement, podria imaginar-se que volaria molt millor encara en un espai buit. D'aquesta mateixa forma va abandonar Plató el món dels sentits, per a imposar límits tan estrets a l'enteniment. Plató es va atrevir a anar més enllà d'ells, volant en l'espai buit de la raó pura per mitjà de les ales de les idees. No es va adonar que, amb tots els seus esforços, no avançava res, ja que no tenia punt de suport, per dir-ho així, no tenia base on sostenir-se i on aplicar les seves forces per a fer moure l'enteniment. Però sol ocórrer-li a la raó humana que acaba al més aviat possible el seu edifici en l'especulació i no examina fins després si els fonaments tenen l'assentament adequat.
| Crítica de la razón pura, Introducción, B 9 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 46-47). |