Recurs:Hume: la idea de connexió necessària

Quan mirem els objectes externs en el nostre entorn i examinem l'acció de la causes, mai no som capaços de descobrir d'una sola vegada cap poder o cap connexió necessària, cap qualitat que lligui l'efecte a la causa i faci a un conseqüència indefectible de l'altra. Només trobem que, de fet, l'un segueix realment a l'altra. A l'impuls d'una bola de billar acompanya el moviment de la segona. Això és tot el que apareix als sentits externs. La ment no té sentiment o impressió interna alguna d'aquesta successió d'objectes. Per tant, en qualsevol cas determinat de causa i efecte, no hi ha res que pugui suggerir la idea de poder o connexió necessària. [...]

Sembla llavors que aquesta idea de connexió necessària entre successos sorgeix de l'esdeveniment de diversos casos similars de constant conjunció d'aquests successos. Aquesta idea no pot ser suggerida per un solament d'aquests casos examinats des de totes les posicions i perspectives possibles. Però en una sèrie de casos no hi ha res diferent de qualsevol dels casos individuals que se suposen exactament iguals, tret que, després de la repetició de casos similars, la ment és conduïda per hàbit a tenir l'expectativa, en aparèixer un succés, del seu acompanyant usual, i a creure que existirà. Per tant, aquesta connexió que sentim en la ment, aquesta transició de la representació d'un objecte al seu acompanyant habitual, és el sentiment o la impressió a partir del qual formem la idea de poder o de connexió necessària. No hi ha més en aquesta qüestió. Examini's l'assumpte des de qualsevol perspectiva. Mai trobarem un altre origen per a aquesta idea. Aquesta és l'única diferència entre un cas, del que mai podrem rebre la idea de connexió, i diversos casos semblants que la suggereixen. La primera vegada que un home va veure la comunicació de moviments per mitjà de l'impuls, per exemple, com en el xoc de dues boles de billar, no va poder declarar que un esdeveniment estava connectat amb l'altre, sinó tan sols conjunyit amb ell. Després d'haver observat diversos casos de la mateixa índole els declara conexionats. Quin canvi ha ocorregut per a donar lloc a aquesta nova idea de connexió? Exclusivament que ara sent que aquests esdeveniments estan connectats en la seva aparició de l'altre. Per tant, quan diem que un objecte està connectat amb un altre, només volem dir que han adquirit una connexió en el nostre pensament imaginació i fàcilment pot predir l'existència de l'un per la i originen aquesta inferència per la qual cadascun es converteix en prova de l'altre, conclusió alguna cosa extraordinària, però que sembla estar fundada amb suficient evidència.

Investigación sobre el conocimiento humano, Sección VII, parte I, parte II (Alianza, Madrid 1994, 8ª ed., p. 91, 99-100).

---

Original en castellà

Cuando miramos los objetos externos en nuestro entorno y examinamos la acción de la causas, nunca somos capaces de descubrir de una sola vez poder o conexión necesaria algunos, ninguna cualidad que ligue el efecto a la causa y haga a uno consecuencia indefectible de la otra. Sólo encontramos que, de hecho, el uno sigue realmente a la otra. Al impulso de una bola de billar acompaña el movimiento de la segunda. Esto es todo lo que aparece a los sentidos externos. La mente no tiene sentimiento o impresión interna alguna de esta sucesión de objetos. Por consiguiente, en cualquier caso determinado de causa y efecto, no hay nada que pueda sugerir la idea de poder o conexión necesaria. [...]

Parece entonces que esta idea de conexión necesaria entre sucesos surge del acaecimiento de varios casos similares de constante conjunción de dichos sucesos. Esta idea no puede ser sugerida por uno solo de estos casos examinados desde todas las posiciones y perspectivas posibles. Pero en una serie de casos no hay nada distinto de cualquiera de los casos individuales que se suponen exactamente iguales, salvo que, tras la repetición de casos similares, la mente es conducida por hábito a tener la expectativa, al aparecer un suceso, de su acompañante usual, y a creer que existirá. Por tanto, esta conexión que sentimos en la mente, esta transición de la representación de un objeto a su acompañante habitual, es el sentimiento o impresión a partir del cual formamos la idea de poder o de conexión necesaria. No hay más en esta cuestión. Examínese el asunto desde cualquier perspectiva. Nunca encontraremos otro origen para esa idea. Esta es la única diferencia entre un caso, del que jamás podremos recibir la idea de conexión, y varios casos semejantes que la sugieren. La primera vez que un hombre vio la comunicación de movimientos por medio del impulso, por ejemplo, como en el choque de dos bolas de billar, no pudo declarar que un acontecimiento estaba conectado con el otro, sino tan sólo conjuntado con él. Tras haber observado varios casos de la misma índole los declara conexionados. ¿Qué cambio ha ocurrido para dar lugar a esta nueva idea de conexión? Exclusivamente que ahora siente que estos acontecimientos están conectados en su aparición del otro. Por tanto, cuando decimos que un objeto está conectado con otro, sólo queremos decir que han adquirido una conexión en nuestro pensamiento imaginación y fácilmente puede predecir la existencia del uno por la y originan esta inferencia por la que cada uno se convierte en prueba del otro, conclusión algo extraordinaria, pero que parece estar fundada con suficiente evidencia.