Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: l'astrologia com pseudociència»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "ólogo" a "òleg") |
m (bot: - to suficientment vague, + to prou vague,) |
||
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: l'astrologia com pseudociencia|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: l'astrologia com pseudociencia|Idioma=Español}} | ||
− | ''El criteri per establir | + | ''El criteri per a establir l'estatus científic d'una teoria és la seva refutabilitat o la seva testabilitat.'' [...] |
− | L'astrologia no passa la prova. Va impressionar i va enganyar molt als astròlegs el que ells consideraven elements de judici confirmatorios, fins al punt que van passar totalment per alt tota prova en contra. A més, en donar a les seves interpretacions i profecies un to | + | L'astrologia no passa la prova. Va impressionar i va enganyar molt als astròlegs el que ells consideraven elements de judici confirmatorios, fins al punt que van passar totalment per alt tota prova en contra. A més, en donar a les seves interpretacions i profecies un to prou vague, van aconseguir dissipar el que hauria estat una refutació de la teoria, si aquesta i les profecies haguessin estat més precises. Per a escapar a la refutació, van destruir la testabilitat de la seva teoria. |
{{Ref|Ref=''El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions'', Paidós, Buenos Aires 1979, 2ª ed., p. 47.|Títol=El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions'', Paidós, Buenos Aires 1979, 2ª ed., p. 47.|Títol=El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 14:45, 13 oct 2017
El criteri per a establir l'estatus científic d'una teoria és la seva refutabilitat o la seva testabilitat. [...]
L'astrologia no passa la prova. Va impressionar i va enganyar molt als astròlegs el que ells consideraven elements de judici confirmatorios, fins al punt que van passar totalment per alt tota prova en contra. A més, en donar a les seves interpretacions i profecies un to prou vague, van aconseguir dissipar el que hauria estat una refutació de la teoria, si aquesta i les profecies haguessin estat més precises. Per a escapar a la refutació, van destruir la testabilitat de la seva teoria.
El desenvolupament del coneixement científic. Conjectures i refutacions, Paidós, Buenos Aires 1979, 2ª ed., p. 47. |