Diferència entre revisions de la pàgina «Vigil: cristianisme i Europa»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Vigil: cristianisme i Europa|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Vigil: cristianisme i Europa|Idioma=Español}} | ||
La identitat cultural d'Europa és, doncs, inseparable del cristianisme que li va servir d'inspiració i motor intel·lectual fins i tot en els períodes més declaradament irreligiosos, com la Il·lustració: tal és la tesi de Kolakowski en el seu article de 1980 titulat «on estan els bàrbars ? Les il·lusions de l'universalisme cultural». La ideologia fundacional de l'Europa moderna és així cristiana per partida doble: el dret natural racionalista i cristià inspirarà la concepció moral de la persona subjacent a les declaracions dels drets humans i a les teories contractualistes liberals; d'altra banda, l'esperit d' «incompletitud, finitud, incertesa, dubte» de la ideologia cristiana instila en l'Occident europeu un tarannà propici al racionalisme crític. | La identitat cultural d'Europa és, doncs, inseparable del cristianisme que li va servir d'inspiració i motor intel·lectual fins i tot en els períodes més declaradament irreligiosos, com la Il·lustració: tal és la tesi de Kolakowski en el seu article de 1980 titulat «on estan els bàrbars ? Les il·lusions de l'universalisme cultural». La ideologia fundacional de l'Europa moderna és així cristiana per partida doble: el dret natural racionalista i cristià inspirarà la concepció moral de la persona subjacent a les declaracions dels drets humans i a les teories contractualistes liberals; d'altra banda, l'esperit d' «incompletitud, finitud, incertesa, dubte» de la ideologia cristiana instila en l'Occident europeu un tarannà propici al racionalisme crític. | ||
{{Ref|Ref=J. Vigil, ''La filosofía de la religión en Leszek Kolakowski'', en ''Filosofía de la religión. Estudios y textos'', dir. por M. Fraijó, Trotta, Madrid 1994, p. 660.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J. Vigil, ''La filosofía de la religión en Leszek Kolakowski'', en ''Filosofía de la religión. Estudios y textos'', dir. por M. Fraijó, Trotta, Madrid 1994, p. 660.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 00:26, 25 maig 2017
La identitat cultural d'Europa és, doncs, inseparable del cristianisme que li va servir d'inspiració i motor intel·lectual fins i tot en els períodes més declaradament irreligiosos, com la Il·lustració: tal és la tesi de Kolakowski en el seu article de 1980 titulat «on estan els bàrbars ? Les il·lusions de l'universalisme cultural». La ideologia fundacional de l'Europa moderna és així cristiana per partida doble: el dret natural racionalista i cristià inspirarà la concepció moral de la persona subjacent a les declaracions dels drets humans i a les teories contractualistes liberals; d'altra banda, l'esperit d' «incompletitud, finitud, incertesa, dubte» de la ideologia cristiana instila en l'Occident europeu un tarannà propici al racionalisme crític.
| J. Vigil, La filosofía de la religión en Leszek Kolakowski, en Filosofía de la religión. Estudios y textos, dir. por M. Fraijó, Trotta, Madrid 1994, p. 660. |
Original en castellà
La identidad cultural de Europa es, pues, inseparable del cristianismo que le sirvió de inspiración y motor intelectual incluso en los períodos más declaradamente irreligiosos, como la Ilustración: tal es la tesis de Kolakowski en su artículo de 1980 titulado «¿dónde están los bárbaros ? Las ilusiones del universalismo cultural». La ideología fundacional de la Europa moderna es así cristiana por partida doble: el derecho natural racionalista y cristiano inspirará la concepción moral de la persona subyacente a las declaraciones de los derechos humanos y a las teorías contractualistas liberales; por otro lado, el espíritu de «incompletitud, finitud, incertidumbre, duda» de la ideología cristiana instila en el Occidente europeo un talante propicio al racionalismo crítico.