Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Anaximandre»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | '''Anaximandre''' | |
| − | |||
| − | + | [1] Anaximandre, fill de Praxíades, era de Milet. Deia que l'infinit' és el principi i l'element, sense precisar-lo com aire, aigua o el que fos; que les seves parts són subjectes a canvi, que el tot, però, és immutable; que la terra és situada al mig, ocupant la posició central, i que és de forma esfèrica; que la lluna no té llum pròpía, sinó que és il·luminada pel sol; i, encara, que el sol no és més petit que la terra i que és limpidíssim foc. | |
| − | |||
| − | |||
| − | 1 | ||
| − | + | Per primera vegada introduí el gnòmon i l'emplaçà a per mesurar l'ombra del sol, segons diu Favorí (fr.60) a la ''Història vària'', a fi d'assenyalar solsticis i equinoccis confeccionà també horòscops. | |
| − | {{Ref|Ref='' | + | |
| + | Fou el primer que dissenyà el contorn de la terra i del mar, àdhuc construí una esfera. | ||
| + | |||
| + | De la seva doctrina hom en féu una exposició sumària que sens dubte l'arribà a conèixer Apol·lodor d'Atenes (fr. 29), el qual, en la ''Cronologia'', diu que ell tenia seixanta-quatre anys d'edat al segon any de l'Olimpíada 58a., i que poc després finà. Florí quasi exactament amb Polícrates, el tirà de Samos. Es diu que mentre estava cantant uns noies se'n reien, i que ell, adonant-se'n, comentà: «Haurem de cantar més bé per tal de complaure els infants». | ||
| + | |||
| + | N'hi ha hagut un altre amb el nom d'Anaximandre, historiador, també de Milet, que va escriure en jònic. | ||
| + | {{Ref|Ref= Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs,'' Laia, Barcelona 1988, Vol. I, p.109-110.|Títol=Vides dels filòsofs,|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 17:42, 14 març 2017
Anaximandre
[1] Anaximandre, fill de Praxíades, era de Milet. Deia que l'infinit' és el principi i l'element, sense precisar-lo com aire, aigua o el que fos; que les seves parts són subjectes a canvi, que el tot, però, és immutable; que la terra és situada al mig, ocupant la posició central, i que és de forma esfèrica; que la lluna no té llum pròpía, sinó que és il·luminada pel sol; i, encara, que el sol no és més petit que la terra i que és limpidíssim foc.
Per primera vegada introduí el gnòmon i l'emplaçà a per mesurar l'ombra del sol, segons diu Favorí (fr.60) a la Història vària, a fi d'assenyalar solsticis i equinoccis confeccionà també horòscops.
Fou el primer que dissenyà el contorn de la terra i del mar, àdhuc construí una esfera.
De la seva doctrina hom en féu una exposició sumària que sens dubte l'arribà a conèixer Apol·lodor d'Atenes (fr. 29), el qual, en la Cronologia, diu que ell tenia seixanta-quatre anys d'edat al segon any de l'Olimpíada 58a., i que poc després finà. Florí quasi exactament amb Polícrates, el tirà de Samos. Es diu que mentre estava cantant uns noies se'n reien, i que ell, adonant-se'n, comentà: «Haurem de cantar més bé per tal de complaure els infants».
N'hi ha hagut un altre amb el nom d'Anaximandre, historiador, també de Milet, que va escriure en jònic.
| Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs, Laia, Barcelona 1988, Vol. I, p.109-110. |