Diferència entre revisions de la pàgina «Nicolau de Cusa: de l'esfera infinita a l'existència de Déu»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "simplicísimo" a "simplicíssim") |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
de l'esfera infinita a l'existència de Déu | de l'esfera infinita a l'existència de Déu | ||
− | Trobem que en l'esfera infinita convergeixen en el centre tres línies màximes, segons les tres dimensions de longitud, amplària i profunditat. Però el centre es confon amb el diàmetre i la circumferència; en l'esfera infinita, el centre es confon amb aquestes tres línies; és més: el centre és tot això: longitud, amplària, profunditat. Serà, doncs, el màxim simplicísima i infinitament, i tota la longitud, amplària i profunditat que en ell es troben són el màxim un, | + | Trobem que en l'esfera infinita convergeixen en el centre tres línies màximes, segons les tres dimensions de longitud, amplària i profunditat. Però el centre es confon amb el diàmetre i la circumferència; en l'esfera infinita, el centre es confon amb aquestes tres línies; és més: el centre és tot això: longitud, amplària, profunditat. Serà, doncs, el màxim simplicísima i infinitament, i tota la longitud, amplària i profunditat que en ell es troben són el màxim un, simplicíssim, indivisible. I com el centre precedeix a tota amplària, longitud i profunditat, i és el seu terme i mitjà, ja que en l'esfera infinita són una mateixa realitat, centro volum i circumferència. I així com l'esfera infinita està totalment en acte i és simplicísima, així el Màxim està en acte i és perfectament simple. I com l'esfera és l'acte de la línia del triangle i del cercle, així el Màxim d'ell té rebut quant d'actualitat posseeix, i tota existència en acte existeix en acte quan està en acte en l'Infinit mateix. Per això, el Màxim és la forma de les formes i la forma de l'ésser o l'entitat màxima actual. |
{{Ref|Ref=''De docta ignorantia'', llibre 1, cap. XXIII (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals'', 2 vols., vol. 2, BAC, Madrid 1980, p. 1113).|Títol=De docta ignorantia'', llibre 1, cap. XXIII (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''De docta ignorantia'', llibre 1, cap. XXIII (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals'', 2 vols., vol. 2, BAC, Madrid 1980, p. 1113).|Títol=De docta ignorantia'', llibre 1, cap. XXIII (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 21:40, 26 ago 2015
de l'esfera infinita a l'existència de Déu
Trobem que en l'esfera infinita convergeixen en el centre tres línies màximes, segons les tres dimensions de longitud, amplària i profunditat. Però el centre es confon amb el diàmetre i la circumferència; en l'esfera infinita, el centre es confon amb aquestes tres línies; és més: el centre és tot això: longitud, amplària, profunditat. Serà, doncs, el màxim simplicísima i infinitament, i tota la longitud, amplària i profunditat que en ell es troben són el màxim un, simplicíssim, indivisible. I com el centre precedeix a tota amplària, longitud i profunditat, i és el seu terme i mitjà, ja que en l'esfera infinita són una mateixa realitat, centro volum i circumferència. I així com l'esfera infinita està totalment en acte i és simplicísima, així el Màxim està en acte i és perfectament simple. I com l'esfera és l'acte de la línia del triangle i del cercle, així el Màxim d'ell té rebut quant d'actualitat posseeix, i tota existència en acte existeix en acte quan està en acte en l'Infinit mateix. Per això, el Màxim és la forma de les formes i la forma de l'ésser o l'entitat màxima actual.
De docta ignorantia, llibre 1, cap. XXIII (en C. Fernández, Els filòsofs medievals, 2 vols., vol. 2, BAC, Madrid 1980, p. 1113). |