Mostra la font per a Causa immanent

{{ConcepteWiki}}
(<small>del llatí ''immanens'', de ''immaneo'', quedar-se</small>) 

Expressió pròpia de l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]] medieval, que l'oposa, segons el seu sentit literal, a la [[causa|causa]] ''transitiva'' (''transiens'', de ''transeo'', passar), que actua cap a l'exterior. Pel mateix, és aquella l'efecte de la qual roman en ella mateixa. Quan s'entén com a [[causa sui|''causa sui'']] o causa de si mateix, els escolàstics entenen que res és causa de si mateix excepte [[Déu|Déu]]. En cert sentit pot entendre's com a causa ''intrínseca'' (matèria i forma), per oposició a causa ''extrínseca'' (agent i fi).

[[Autor:Spinoza, Baruch de|Spinoza]] també oposa la causa immanent a les [[Causa_transitiva|causes transitives]]. Per ell els modes o fenòmens  s'estructuren en una sèrie indefinida de [[Causa eficient|causes eficients]], de manera que cada cosa solament pot tenir com a causa una altra cosa finita i així successivament. Per tant, segons Spinoza, [[Déu]] no pot ser entès de cap manera com el primer element d'una cadena causal transitiva, sinó que la causalitat divina és immanent, de manera que el món se sosté en Déu (o la Naturalesa).  L'acció de Déu o la Naturalesa és productora i conservadora del món. Spinoza diu que Déu és "causa immanent, però no pas causa transitiva de totes les coses", és la [[Natura naturans, natura naturata|''natura naturans'']] sense la qual no hi hauria [[Natura naturans, natura naturata|''natura naturata'']].

Aquesta posició de Spinoza es transmet a l'idealisme alemany de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]], [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] i [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], per a qui la realitat finita es constitueix en el doble moviment d'exteriorització (natura) i interiorització (consciència, esperit, història) en què es desplega l'[[Absolut]].

----

::Vegeu [[Deus_sive_natura|''Deus sive natura'']].

::[[causa: termes relacionats|Vegeu termes relacionats.]]

::Veg. Turró, Salvi: ''Filosofia i modernitat. La reconstrucció de l'ordre del món'', Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona.
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia general
}}
{{InfoWiki}}