Mostra la font per a Atomisme lògic

{{ConcepteWiki}}
[[File:russell5.gif|thumb]]
Nom que [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] dóna a la seva primera teoria filosòfica exposada en ''Lliçons sobre l'atomisme lògic ''(1918) ([[Recurs:Russell, Bertrand: l'atomisme lògic|veg. text]]), l'origen del qual atribueix a idees de [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|L. Wittgenstein]], deixeble seu, que aquest més endavant exposarà també en el seu ''Tractatus Logico-Philosophicus ''(en alemany1921, en anglès 1922). També nom que es dóna a la teoria filosòfica sobre el món que apareix en el'' Tractatus ''de Wittgenstein; a la versió wittgensteiniana de l'atomisme lògic se li dóna el nom de «teoria pictòrica de la realitat». Segons aquesta teoria, el món consta de «fets atòmics», o simples, que són el [[referent|referent]] dels [[enunciat|enunciats]] simples o «[[Enunciat_atòmic_i_enunciat_mol·lecular|enunciats atòmics]]», de manera que el llenguatge ve a ser com una «pintura» del món, a la manera com un mapa dibuixa un terreny o regió determinats; el món posseeix, igual que el llenguatge, una estructura lògica, els elements de la qual es manifesten mitjançant l'[[anàlisi|anàlisi]] lògic. Aquest [[isomorfisme|isomorfisme]] entre llenguatge i món suposa que a cada nom correspon, com a referent, una entitat concreta, anomenada en aquest cas [[sense data, teoria dels|dada sensorial]] (''sense-data''), i a cada [[predicat|predicat]], sigui una [[qualitat|qualitat]] o una [[relació|relació]], una propietat real, absoluta o relativa.

L'atomisme lògic porta a la consideració d'un [[llenguatge|llenguatge]] ideal, característica que no és possible trobar en els llenguatges ordinaris, i que és només pròpia d'un [[llenguatge formalitzat|llenguatge formalitzat]].

L'atomisme lògic va influir notablement en el [[positivisme lògic|positivisme lògic]]; tant Russell com Wittgenstein van abandonar aquesta teoria.
{{Etiqueta
|Etiqueta=Historia
}}
{{InfoWiki}}