Mostra la font per a Bonaventura, sant

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Bonaventura, sant
}}
<small>(pròpiament Giovanni Fidenza)</small>

Anomenat «Bonaventura», potser per sant Francesc d'Assís mateix, a l'ordre del qual pertanyia. Una de les figures centrals de l'apogeu de la [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] del s. XIII; teòleg i filòsof de l'orde dels franciscans, al que la tradició va atorgar el títol de «doctor seràfic». Va néixer a Bagnorea, o Bagnoregio, prop de Viterbo, en la Toscana (Itàlia) i va estudiar a París, de 1232-1246, on va ser deixeble d'[[Autor:Alexandre de Hales|Alexandre de Hales]], a qui anomena «mestre i pare», i on va ingressar en l'orde franciscà. De 1253 a 1255 ensenya a París per la mateixa època en què ho fa [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], nomenats tots dos pel papa, que va intervenir en la discussió que es va produir entre ordes mendicants i clergat secular que es disputaven l'ensenyament a la universitat de París. L'un i l'altre encarnen dos enfocaments diferents de la filosofia escolàstica, que es van perpetuar en les seves respectives ordes religiosos; tots dos moren el mateix any. El seu'' Comentari a les sentències'', es considera un model de comentari escolàstic a les sentències de [[Autor:Pere Llombard|Pere Llombard]]; i les seves ''Col·lacions'' ''sobre els deu manaments'', [conferències], constitueixen un atac a l'aristotelisme [[averroisme|averroista]] ([[Recurs:Bonaventura: contra els errors dels filòsofs|vegeu el text]]) i a diverses «sectes herètiques» que s'oposen a la fe: Bonaventura és un místic que, en fer [[teologia|teologia]], raona les seves creences sota el lema agustinià de «no entendreu si no creeu», amb el rerefons dels principis filosòfics d'[[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]] i del «Aristòtil» platònic d'[[Autor:Avicenna|Avicenna]]. En el seu ''Itinerari de la ment cap a Déu'', o camí que segueix la ment per a anar a Déu, escrit a la muntanya Alvèrnia, escenari de fenòmens místics per als franciscans, no té objeccions a fondre la [[mística|mística]] amb la filosofia, com havien fet ja l'[[Victorins |escola de sant Víctor]] i [[Autor:Bernat de Claravall, sant|sant Bernat]] en el s. XII, i en exposar el setè grau de pujada cap a Déu deixa l'enteniment per a atribuir l'arribada només al cor, a l'èxtasi. Aquesta síntesi de pensament i mística, pròpia de sant Bonaventura, va passar a caracteritzar el que es va denominar escola franciscana de l'escolàstica, entre els autors principals de la qual estan Robert Kilwardby ( 1279), Guillem de la Mare ( 1928), Joan Peckham ( 1292) i Mateo d'Aquasparta (1240-1302). [[Autor:Duns Escot, Joan|Joan Duns Escot]], de la mateixa ordre i tendència, representa una nova interpretació d'Aristòtil i una major racionalització del pensament.
{{ImatgePrincipal
|Imatge=Buenaventura.jpg
}}
{{So}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1218
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Bagnorea
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1274/07/15
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Lió
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Fidenza
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Viterbo
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Toscana
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Lió
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia medieval
}}
{{InfoWiki}}