Mostra la font per a Testament, Antic i Nou

{{ConcepteWiki}}
Col·lecció de llibres, que constitueixen la Sagrada Escriptura, o [[Bíblia|Bíblia]] hebrea i la Bíblia cristiana, segons la determinació del [[cànon|cànon]] dels llibres sagrats. L'Antic Testament ([[Grec::παλαιά διαθήκη]], ''palaiá diathéke, ''antiga aliança), comprèn històricament el període de temps que transcorre des del pacte, o aliança, de Yahvéh amb Abraham, fins al naixement de Jesucrist, i està format pels ''llibres històrics'', això és, llibres de la ''Torà'', o llei d'Israel (Pentateuc), profètics (Josuè, Jutges, Samuel i Reis), hagiogràfics (Rut, Ester, Esdres-Nehemies, Cròniques) i deuterocanònics, només reconeguts pel cànon cristià (Tobies, Judit, Ester 10,4-6 i Macabeus); els ''llibres sapienciales'' (Job, Salms, Proverbis, Eclesiastés, Càntic dels càntics, Saviesa i Eclesiàstic), i els ''llibres profètics'' ([[Antic Testament|vegeu gràfic]]). Contenen aquests llibres el que es considera la [[revelació|revelació]] de Déu, Jahvè, a Israel i la resposta d'aquest poble, considerat escollit, als designis divins de salvació.

<center>[[File:c404-1.gif]]</center>

El Nou Testament ([[Grec::καινή διαθήκη]], ''kainé diathéke''), expressió que significa «nova aliança», és la Bíblia pròpiament cristiana, que conté la part de la història de la salvació que correspon a la vida, mort i resurrecció de Jesús i al testimoniatge de fe dels apòstols i primers deixebles. Abasta 27 escrits admesos com a canònics: els quatre evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan, i les cartes o epístoles de Pau, Jaume, Pere, Joan i Judes, juntament amb els Fets dels apòstols i l'Apocalipsi o revelació ([[Recurs:cita llibres del Nou Testament|veure gràfic]]).

<center>[[File:c404-1B.gif]]</center>

{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Santiago
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia de la religió
}}
{{InfoWiki}}