Mostra la font per a Comunitat

{{ConcepteWiki}}
<small>(del llatí ''communitas'', comunitat, estat comú, de ''communis'', que prové de ''moenia'', muralles, d'on la idea de defensa comuna, o de ''munus'', ofici, càrrec, amb la idea d'una obligació entre qui ho rep i qui ho atorga, i de la preposició ''cum'', amb)</small> 

En abstracte, allò que pertany a molts com a característica, i per això és comuna. En suggerir la participació en un [[bé |bé]] que pertany a tots, «el comú» sembla ser la (paradoxal) situació originària de l'individu. En els textos dels filòsofs [[presocràtics|presocràtics]], «el comú» és la [[naturalesa|naturalesa]] o el principi o [[arkhé|''arkhé'']], i pel mateix «l'un» que es procura captar més enllà de les [[aparença|aparences]] de multiplicitat, i que és patrimoni de tots, perquè posa de manifesta la veritat. Ambdues coses es relacionen en alguns textos antics en què la llei comuna que existeix per a tots en la [[societat|societat]] té una rèplica en la naturalesa, on ha d'existir una llei semblant, o una «raó comuna» que permet entendre-la; així en el fragment d'[[Autor:Anaximandre|Anaximandre]], el primer text filosòfic conegut d'occident.

En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], una de les [[categoria|categories]] de relació de l'enteniment (substància, causalitat i comunitat), i que suposa la idea d' «acció recíproca» entre els fenòmens de la naturalesa.

En sociologia, terme de complexa definició, que s'entén en general en un sentit abstracte i ideal, referit, per exemple, a la «comunitat humana», la «comunitat de nacions» o al «sentiment de comunitat», o en sentit concret, referit, per exemple, a «comunitat europea» o a «comunitat de veïns». És alhora terme descriptiu i normatiu, al·ludint sempre a la seva arrel etimològica que remet a  l'[[obligació|obligació]], o al ''munus ''llatí. En general pot definir-se, encara que amb vaguetat, com a grup social que persegueix una fi concreta en un determinat sistema social, o bé com a conjunt de relacions socials establertes dins d'uns límits geogràfics més o menys concrets. [[Autor:Tönnies, Ferdinand|Ferdinand Tönnies]] (1855-1936), per precisar conceptes semblants, distingeix entre els termes ''Gemeinschaft'' i ''Gesellschaft''. El primer sol traduir-se com a «comunitat», i es refereix a un tipus de relacions (comunitàries) que les persones estableixen de forma voluntària a la recerca d'objectius que estan més enllà dels interessos particulars de cadascuna. El segon es tradueix com a «societat» i s'aplica al conjunt de relacions (socials o societàries) que s'estableixen entre persones que persegueixen finalitats que s'identifiquen amb els seus interessos particulars. La comunitat suggereix identitat de [[sentiment|sentiments]], intimitat, veïnatge, amistat, moralitat; la societat, relacions contractuals, [[racionalitat|racionalitat]], competitivitat i ètica social.

{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia general
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Epistemologia
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Sociologia
}}

{{InfoWiki}}