MediaWiki API result

{
    "batchcomplete": "",
    "continue": {
        "gapcontinue": "Realisme_cient\u00edfic",
        "continue": "gapcontinue||"
    },
    "warnings": {
        "main": {
            "*": "Subscribe to the mediawiki-api-announce mailing list at <https://lists.wikimedia.org/mailman/listinfo/mediawiki-api-announce> for notice of API deprecations and breaking changes."
        },
        "revisions": {
            "*": "Because \"rvslots\" was not specified, a legacy format has been used for the output. This format is deprecated, and in the future the new format will always be used."
        }
    },
    "query": {
        "pages": {
            "4354": {
                "pageid": 4354,
                "ns": 0,
                "title": "Real",
                "revisions": [
                    {
                        "contentformat": "text/x-wiki",
                        "contentmodel": "wikitext",
                        "*": "\ufeff{{ConcepteWiki}}\n<small>(del llat\u00ed ''res'', cosa, objecte, realitat)</small>\n\nEn general, all\u00f2 que \u00e9s o existeix d'una manera actual o [[objectiu|objectiu]], per oposici\u00f3 al que \u00e9s una [[aparen\u00e7a|aparen\u00e7a]], una il\u00b7lusi\u00f3 o una ficci\u00f3, o al que \u00e9s merament [[possible|possible]] o ideal, o [[subjectivitat|subjectiu]]. Normalment, i des del [[sentit com\u00fa|sentit com\u00fa]], s'ent\u00e9n que el real \u00e9s all\u00f2 que pertany al m\u00f3n en qu\u00e8 vivim i, per tant, l\u00f2 que existeix en l'espai-temps. Per\u00f2 l'aplicaci\u00f3 rigorosa d'aquesta noci\u00f3 espont\u00e0nia porta a confondre el real amb l'\u00abindependent\u00bb de la [[ment|ment]] o amb el [[mat\u00e8ria|material]] o l'[[emp\u00edric|emp\u00edric]], \u00e9s a dir, all\u00f2 que pot ser conegut pels [[sentits|sentits]], amb el que deixarien de tenir realitat moltes de les coses per les quals els homes s'interessen i fins i tot lluiten. De fet, el real ha de definir-se d'acord amb els pressupostos [[ontologia|ontol\u00f2gics]] i [[epistemologia|epistemol\u00f2gics]] des dels quals es defineix [[\u00c9sser_/_Ser|ser]], [[ens|ens]] o \u00abontol\u00f2gic\u00bb o realitat en general, \u00e9s a dir, ha d'entendre's des d'una teoria determinada, per\u00f2 sobretot ha de poder diferenciar-se del que es considera simple aparen\u00e7a. Per a molts, i en primer lloc per [[Autor:Arist\u00f2til|Arist\u00f2til]] ([[Recurs:Cita Arist\u00f2til: el ser en tant que ser|veg. citaci\u00f3]]), l'estudi del real incumbeix a la [[metaf\u00edsica|metaf\u00edsica]], que tracta del que existeix en tant que existeix, i de la qual cal esperar que doni [[criteri|criteris]] per a distingir el que existeix del que nom\u00e9s sembla existir. L'\u00fas de \u00absemblar\u00bb per oposici\u00f3 a \u00abser\u00bb no nom\u00e9s \u00e9s de sentit com\u00fa, sin\u00f3 que \u00e9s tamb\u00e9 una tradici\u00f3 constant en la filosofia. La filosofia grega, des dels [[presocr\u00e0tics|presocr\u00e0tics]] als grans sistem\u00e0tics, com Plat\u00f3 i Arist\u00f2til, planteja la q\u00fcesti\u00f3 fonamental de qu\u00e8 cal entendre per \u00abreal\u00bb, ja sigui com [[arkh\u00e9|''arkh\u00e9'']] ([[Grec::\u1f00\u03c1\u03c7\u03ae]]), [[forma|forma]], [[subst\u00e0ncia|subst\u00e0ncia]] o [[atomisme|\u00e0toms]]. [[Autor:Her\u00e0clit d'Efes|Her\u00e0clit]] i [[Autor:Parm\u00e8nides d'Elea|Parm\u00e8nides]] s\u00f3n models inicials i oposats en el plantejament del problema: el que hi ha \u00e9s pura aparen\u00e7a, o, al contrari, aquesta pura aparen\u00e7a \u00e9s realment l'\u00fanica cosa que pot con\u00e8ixer-se i el que, per aix\u00f2 mateix, \u00e9s. [[Autor:Plat\u00f3|Plat\u00f3]] construeix la seva teoria de les idees per a combatre el punt de vista del sofista [[Autor:Prot\u00e0gores|Prot\u00e0gores]], segons el qual les coses s\u00f3n el que a l'home li sembla que s\u00f3n. En tot cas, la hist\u00f2ria de la filosofia ensenya que la q\u00fcesti\u00f3 de qu\u00e8 \u00e9s real es respon des d'una [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]]. Encara que sempre ha estat evident que el que les coses s\u00f3n es coneix for\u00e7osament des d'una certa perspectiva, a saber, la que ofereix la [[percepci\u00f3|percepci\u00f3]], la pr\u00f2pia [[experi\u00e8ncia|experi\u00e8ncia]], el [[coneixement|coneixement]] previ i fins a la pr\u00f2pia \u00e8poca. [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] \u00e9s el primer a destacar que l'\u00e9sser de les coses es manifesta ''nom\u00e9s'' en l'aparen\u00e7a, aix\u00f2 \u00e9s, en el [[fenomen|fenomen]]; fins al punt que el real no \u00e9s m\u00e9s que el que apareix: \u00abser \u00e9s ser percebut\u00bb. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] fa consistir, en l'apar\u00e8ixer del fenomen, la configuraci\u00f3 mateixa de l'experi\u00e8ncia, en el sentit que con\u00e8ixer alguna cosa \u00e9s poder constituir-ho en objecte d'experi\u00e8ncia, segons les condicions de possibilitat que el mateix subjecte determina; el que les coses s\u00f3n ja no pot quedar separat ni del percebre-les ni de l'entendre-les, per\u00f2 tampoc del ''poder percebre-les'' ''i poder entendre-les''. L'[[idealisme|idealisme]] alemany posterior extrema al m\u00e0xim la producci\u00f3 de la realitat per l'[[esperit|esperit]]: \u00abtot el racional \u00e9s real i tot el real \u00e9s racional\u00bb ([[Recurs:cita Hegel 3|veg. citaci\u00f3]]). El \u00ab[[neorealisme |nou realisme]]\u00bb i el [[realisme cr\u00edtic|realisme cr\u00edtic]] de comen\u00e7aments de segle intenten desembullar la xarxa complexa entre el real i el percebut. La [[filosofia anal\u00edtica|filosofia anal\u00edtica]], la [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]] i les noves teories epistemol\u00f2giques de [[filosofia de la ci\u00e8ncia|filosofia de la ci\u00e8ncia]]replantegen el problema de la realitat, i busquen nous criteris de decisi\u00f3 per a determinar quan pot dir-se que un [[enunciat|enunciat]] (emp\u00edric) \u00e9s veritable (manera epistemol\u00f2gica de decidir sobre el que s'ent\u00e9n per \u00abreal\u00bb).\n\nEncara que el [[sentit com\u00fa|sentit com\u00fa]] percep que el real \u00e9s l'emp\u00edricament observable ([[Recurs:Popper: el realisme|veg. text]]), no nom\u00e9s l'emp\u00edricament observable \u00e9s real. Per aix\u00f2 cal comptar amb altres criteris per a determinar quina cosa podem anomenar real. Anomenem \u00abreal\u00bb no nom\u00e9s el que est\u00e0 \u00f2bviament present als sentits, sin\u00f3 a tot all\u00f2 l'''exist\u00e8ncia externa del qual ''podem determinar com objectivament independent del nostre [[pensament|pensament]] i de la nostra [[observaci\u00f3|observaci\u00f3]] a trav\u00e9s d'una [[verificaci\u00f3|verificaci\u00f3]] intersubjectiva. D'aquesta manera, no nom\u00e9s s\u00f3n reals els objectes externs, sin\u00f3 (almenys algunes de) les seves [[propietat|propietats]] (veg. [[realisme cient\u00edfic|realisme cient\u00edfic]]) i els seus principis materials interns; no nom\u00e9s existeix realment, per exemple, la taula, sin\u00f3 \u2013i fins a potser m\u00e9s\u2013 els elements qu\u00edmics que la componen i les part\u00edcules at\u00f2miques i subat\u00f2miques a qu\u00e8 es redueixen els seus elements qu\u00edmics. Resulta problem\u00e0tic i controvertit afirmar l'exist\u00e8ncia d'[[universals|universals]] i entitats te\u00f2riques o sostenir que a les [[llei de la naturalesa, llei natural|lleis de la naturalesa]] corresponen regularitats realment existents independents de tota [[convenci\u00f3|convenci\u00f3]] o construcci\u00f3 humanes. En aix\u00f2 tenen la paraula no nom\u00e9s els diversos sistemes metaf\u00edsics i epistemol\u00f2gics, sin\u00f3 tamb\u00e9 els diversos graus de realisme cient\u00edfic, de manera que no pot simplement afirmar-se que el real s'identifiqui sense m\u00e9s amb el f\u00edsic, material o emp\u00edric. Sobre aix\u00f2, \u00e9s \u00fatil considerar la distinci\u00f3 que fa [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] sobre m\u00f3n 1, m\u00f3n 2 i [[mons 1,2 i 3|m\u00f3n 3]] ([[Recurs:Popper i el m\u00f3n 3|veg. text]]).\n\nLa filosofia, d'altra banda, no es tanca a la possibilitat de considerar reals les entitats [[metaf\u00edsica|metaf\u00edsiques]].\n\n{{Etiqueta\n|Etiqueta=Filosofia general\n}}\n{{InfoWiki}}"
                    }
                ]
            },
            "3686": {
                "pageid": 3686,
                "ns": 0,
                "title": "Realisme",
                "revisions": [
                    {
                        "contentformat": "text/x-wiki",
                        "contentmodel": "wikitext",
                        "*": "{{ConcepteWiki}}\n<small>(del llat\u00ed ''realis'', de ''res'', cosa, objecte, realitat)</small>\n\n[[creen\u00e7a|Creen\u00e7a]] en el fet que existeix un m\u00f3n extern (realisme [[ontologia|ontol\u00f2gic]]) i que pot ser conegut (realisme [[epistemologia|epistemol\u00f2gic]]). Aquestes tesis poden ser una simple afirmaci\u00f3 ing\u00e8nua i acr\u00edtica, si no es fonamenten m\u00e9s que en l'aparent [[evid\u00e8ncia|evid\u00e8ncia]] dels sentits ([[realisme ingenu|realisme ingenu]]) o b\u00e9 inclouen una fonamentaci\u00f3 m\u00e9s o menys cr\u00edtica. El realisme filos\u00f2fic sost\u00e9 amb [[argument |arguments]] l'exist\u00e8ncia d'un m\u00f3n real independent del pensament i de l'[[experi\u00e8ncia|experi\u00e8ncia]], per\u00f2 no afirma que percebem el m\u00f3n tal com \u00e9s en realitat. \u00c9s, doncs, abans de res, una afirmaci\u00f3 de tipus ontol\u00f2gic (sobre que les coses s\u00f3n), que implica una determinada [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], aix\u00ed com una teoria sobre la [[percepci\u00f3|percepci\u00f3]] (sobre que les coses no s\u00f3n tal com apareixen).\n\nHist\u00f2ricament, el realisme \u00e9s una de les solucions que en l'edat mitjana es va donar a l'anomenada [[universals, disputa dels|q\u00fcesti\u00f3 dels universals]], centrada a decidir quin grau de realitat cal atribuir als [[universals|universals]], o idees abstractes. La primera de les tres solucions donades al problema, l'anomenat ''realisme exagerat'' \u2013mantingut, entre d'altres, per [[Autor:Agust\u00ed d'Hipona, sant|Agust\u00ed d'Hipona]] i l'[[Chartres, escola de|escola de Chartres]]\u2013 deu el seu origen a la consideraci\u00f3, per part de [[Autor:Plat\u00f3|Plat\u00f3]], de les [[Autor:Plat\u00f3|idees]] o formes com a entitats subsistents i separades dels individus particulars. El ''realisme moderat'' \u2013mantingut, entre d'altres, per [[Autor:Albert Magne, sant|Albert Magne]] i [[Autor:Aquino, Tom\u00e0s d' (sant)|Tom\u00e0s d'Aquino]]\u2013, en canvi, es remunta a la postura d'[[Autor:Arist\u00f2til|Arist\u00f2til]] que situa l'universal, com [[forma|forma]] que pot ser abstreta per la ment, en els individus i coses. Enfront d'aquests realismes, el [[nominalisme|nominalisme]] va sostenir que els universals o eren mers noms o simples [[concepte|conceptes]]; tesi mantinguda per molts autors de la [[filosofia anal\u00edtica|filosofia anal\u00edtica]] contempor\u00e0nia. Aquestes diferents postures es repeteixen tamb\u00e9 o rebutgen en els diferents corrents de filosofia actual. [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Charles Sanders Peirce]] no \u00e9s nom\u00e9s un decidit realista, sin\u00f3 que no admet cap soluci\u00f3 interm\u00e8dia entre realisme i nominalisme. [[Autor:Frege, Gottlob|Gottlob Frege]] \u00e9s partidari d'una [[ontologia|ontologia]] i una epistemologia realistes: sost\u00e9 que existeixen [[entitat|entitats]] abstractes, que anomena \u00abentitats objectives no-reals\u00bb, i que els conceptes s\u00f3n ontol\u00f2gicament superiors als objectes: es pot parlar d'un m\u00f3n interior, al qual pertanyen els fets mentals o psicol\u00f2gics; d'un m\u00f3n exterior i real, al qual pertanyen els objectes f\u00edsics, i d'un m\u00f3n objectiu no-real, al qual pertanyen les entitats objectives, com els pensaments, els sentiments, etc., que no poden identificar-se sense m\u00e9s amb els fets psicol\u00f2gics, per\u00f2 que tampoc s\u00f3n coses en l'espai-temps, i dels quals s'ocupa la ci\u00e8ncia. [[Autor:Moore, George Edward|George Edward Moore]] i [[Autor:Russell, Bertrand|Bertrand Russell]] s\u00f3n tots dos realistes en la mesura que consideren que els universals s\u00f3n entitats subsistents, necess\u00e0ries per al coneixement cient\u00edfic. [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]] i [[Autor:Goodman, Nelson|Goodman]], que afirmen conjuntament no admetre l'exist\u00e8ncia d'entitats abstractes, sostenen una postura nominalista \u00abcorregida\u00bb. Per Quine nom\u00e9s existeixen [[individu|individus]], per\u00f2 la ci\u00e8ncia requereix parlar tamb\u00e9 de [[classe (l\u00f2gica)|classes]] com [[entitat|entitats]] abstractes. Moltes de les afirmacions sostingudes per Quine han estat punt de refer\u00e8ncia i discussi\u00f3 per a autors posteriors tamb\u00e9 d'orientaci\u00f3 anal\u00edtica; la seva tesi sobre \u00abel que hi ha\u00bb ha donat lloc a una veritable controv\u00e8rsia sobre \u00abrealisme\u00bb i \u00abirrealisme\u00bb, referit a les entitats abstractes en el si de la filosofia anal\u00edtica, que enlla\u00e7a amb l'anomenat \u00ab[[neorealisme |nou realisme]]\u00bb de la filosofia moderna -per a distingir-lo del realisme cl\u00e0ssic de la major part de la tradici\u00f3 filos\u00f2fica-, sorgit a Anglaterra i els EUA al comen\u00e7ament del segle XX, i amb la pol\u00e8mica posterior sobre el realisme cient\u00edfic en [[filosofia de la ci\u00e8ncia|filosofia de la ci\u00e8ncia]]. El nou realisme, com a reacci\u00f3 contra l'idealisme angl\u00e8s i continental del s. XIX (que feia del percebut i conegut un simple estat de consci\u00e8ncia del subjecte, com resa la f\u00f3rmula del fenomenisme \u00abser \u00e9s ser percebut\u00bb), t\u00e9 com a principals representants a Moore i Russell, a Anglaterra, i a W. James, I.B. Holt, W.P. Montagu, R.B. Perry, W.T. Marwin, W.B. Pitkin i I.G. Spaulding, a Am\u00e8rica, i proposen, com a soluci\u00f3 al problema de la dualitat entre ment ycuerpo, en general la idea, patrocinada pel [[monisme neutral|\u00abmonisme neutral\u00bb]], d'una entitat interm\u00e8dia i confusa entre el mental i el material. D. Drake, [[Autor:Lovejoy, Arthur Oncken|A.O. Lovejoy]], R.W. Sellars i [[Autor:Santayana, George|George Santayana]], entre d'altres, van respondre a aquest realisme amb ''Assaigs sobre el realisme cr\u00edtic'' (1920). \n\nEls partidaris del [[realisme cr\u00edtic|realisme cr\u00edtic]] (t\u00edtol tamb\u00e9 d'una obra de R.W. Sellars, de 1916) sostenen un realisme indirecte basat que les dades sensorials no pertanyen tal qual apareixen al m\u00f3n f\u00edsic, distingint de nou, entre cosa externa, dada sensorial (''sense-datum'') i l'acte de la percepci\u00f3. Dins del realisme critico, es presenten diverses maneres d'interpretar les dades sensorials. En l'\u00e0mbit de la [[filosofia de la ci\u00e8ncia|filosofia de la ci\u00e8ncia]], es discuteix tamb\u00e9 si els sup\u00f2sits cient\u00edfics, molts dels quals es basen que les [[llei|lleis]] causals i moltes entitats te\u00f2riques tinguin una exist\u00e8ncia [[objectiu|objectiva]] perqu\u00e8 la ci\u00e8ncia pugui exercir la seva funci\u00f3 explicativa, s\u00f3n una demostraci\u00f3 de la veritat de les tesis realistes, i en aquest cas es parla de realisme cient\u00edfic. Molts te\u00f2rics de la ci\u00e8ncia han insistit en la necessitat d'interpretar les teories cient\u00edfiques en sentit realista, com (m\u00e9s o menys) veritables descripcions del m\u00f3n, portats per la for\u00e7a de l'afirmaci\u00f3 que nom\u00e9s les [[causa|causes]] expliquen ([[Recurs:Popper: el realisme|veg. text]]).\n\nAl realisme en general s'oposa l'[[idealisme|idealisme]] i el fenomenisme. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] es troba en una posici\u00f3 interm\u00e8dia que combina el realisme emp\u00edric (els [[fenomen|fen\u00f2mens]] s\u00f3n emp\u00edricament reals) amb l'[[idealisme transcendental|idealisme transcendental]] (la forma dels fen\u00f2mens es deu a la [[ment|ment]]). Al realisme cient\u00edfic s'oposa l'[[instrumentalisme|instrumentalisme]] (els [[enunciat observacional|enunciats observacionals]] s\u00ed que descriuen el m\u00f3n, per\u00f2 no els te\u00f2rics) i, en certa mesura, el [[pragmatisme|pragmatisme]].\n{{Esdeveniment\n|Tipus=Gen\u00e8ric\n|Lloc=Chartres\n|Incert=No\n}}\n{{Esdeveniment\n|Tipus=Gen\u00e8ric\n|Lloc=Anglaterra\n|Incert=No\n}}\n{{Etiqueta\n|Etiqueta=Filosofia general\n}}\n{{InfoWiki}}"
                    }
                ]
            }
        }
    }
}